dijous, 1 d’octubre de 2015

SANTA BÀRBARA DE PRAT DEL PINTER. OGASSA. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Voltàvem pel municipi d’Ogassa cercant les esglésies romàniques del terme.    Ens havia sorprès que en el lloc retolat amb el nom del municipi (força animat el dia que hi vam passar) no hi destaqués cap forma d’església (torre o campanar d’espadanya). Nosaltres volien trobar Sant Martí d’Ogassa i resultava que en el poble d’Ogassa no hi ha cap temple. L’antiga parroquial era a Sant Martí de Surroca.
 

Ja esbrinat el lloc de la situació de l’església de Sant Martí d’Ogassa, bastant allunyat per cert, ens trobàvem amb el barri miner de Prat del Pinter i veiem una església moderna sota l’advocació de Santa Bàrbara. 
 
Consultada l’Enciclopèdia Catalana aclaríem la raó. 

 



El poble d’Ogassa (148 h.2005), situat a 1320 m d’altitud, és una aglomeració urbana que resulta de la incorporació de les primitives colònies mineres al nucli urbà d’Ogassa. Aquests barris, tot i que de vegades estan una mica allunyats del centre (cas de Pratpinter o Prat del Pinter), es consideren del nucli urbà.
 
Els barris miners sorgiren al final del segle XIX i principi del XX, en el moment de màxima activitat industrial de les mines, i són un clar exponent de l’arquitectura industrial catalana pròpia del tombant de segle. Les famílies dels minaires s’agruparen als barris de Surroca de Baix i del Forn del Vidre, i el veïnat de Prat del Pinter o Pratpinter i, on hi havia les principals instal·lacions i les oficines de les mines. 


L’any 1882 es bastí una petita església, dedicada a santa Bàrbara (Prat del Pinter o Pratpinter), que actualment és l’església parroquial, havent reemplaçat la de Sant Martí de Surroca (o Surroca de Dalt). 



 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Construïda per la "Compañía de Ferrocarriles y Minas de San Juan de las Abadesas", és de planta rectangular i estil neogòtic.
 
El projecte d'aquest edifici era a càrrec de l'oficina tècnica de la pròpia companyia.
 
Per sort la porta de l’església era oberta i vam poder fer unes fotografies de ben arreglat interior protegit per una cristallera. Destaca la geganta en un costat del temple . 
 

Mentre visitàvem l'església i el seu interior el dringar de les campanes ens alegrava les oïdes.
 
Bonica església dins el recinte dels habitatges del miners, els serveis necessaris, infermeria, farmàcia i col·legis; un de nens i un de nenes:  i les dependències de l’empresa.  

Santa Bàrbara, protectora dels miners vetlli també per la innocència dels infants. Altres temps i altres formes d'entendre la vida.
 
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada