Pujàvem
en direcció a Camprodon i des de la carretera divisàvem aquesta gran església i
ens meravellava la seva construcció. En trobar una cruïlla senyalitzada amb el
nom del Remei, una vegada sobrepassat el càmping, sense dubtar van
aventurar-nos per la pista.
Creixenturri
(o Greixenturri) és un llogaret (23 h. 2009) del municipi de Camprodon (pertanyent
fins al 1965, a l'antic municipi de Freixenet de Camprodon). Es troba aigua avall
de la vila, a l'esquerra del Ter, Comprèn
un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
A
la nostra habitual consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna
aquesta definició.: incerta. Segons Parasols, del llatí Crescentii turris,
‘torre (sepulcral) de Crescenci’ (Monsalvatje Not. hist. x, 292). Però sembla
més probable que el mot, o almenys el darrer element (turri), sia
d'origen basc. Les formes que apareixen en els documents primitius, són: Graxanturi
(a. 904), Crexsenturi (a. 953), Cressenturi (a. 1017), Grexenturio
(a. 1169): cf. Alsius Nomencl. 133, Botet Geogr. Gir. 847.
El
primer esment del lloc és del 904 quan el bisbe de Girona Servusdei consagra
l’església de Sant Pere de Camprodon i
li uní diverses vil·les entre les quals figurava la de Creixenturri. El 952,
trobem esmentada una església de Sant Cristòfol, que fa suposar era bastida on
ara hi ha l’església del Remei.
L'antiga
església parroquial romanica de Sant Cristòfol (930?) després dels terratrèmols
dels anys 1427-1428 entrà en decadència i esdevingué sufragània de Camprodon el
1507. Al terme, també s'hi troba el castell de Creixenturri, documentat des del
segle XIII i destruït el 1554.
La
imatge romànica de la Mare de Déu del Fort venerada a la capella del castell
fou traslladada el 1557 a la parròquia, la qual esdevingué, ja al segle XVIII,
santuari del Remei.
El
temps passat registrava gran afluència de malalts i penitents per les curacions
de la Verge del "Forat".
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada