SANT VICENÇ DE CALDERS. MOIANÈS.

TERRES DEL MOIANÈS.  

Pujàvem d’acompanyar a l’amic Antoni Mora en el trasbals per la mort de la seva mare i en passar pel poble de Calders vam entrar-hi i en el centre de la població visitàvem la seva església sota l’advocació de Sant Vicenç.

 

Entre els anys 1567 i 1716 el municipi formava part de la sotsvegueria de Moianès. Fins al març del 2015 Calders va pertànyer a la comarca del Bages. Aquest mes se celebrà una consulta, per la qual els habitants de Calders es pronunciaren, per majoria, en favor de reconstituir la comarca del Moianès, juntament amb nou municipis més. El mes següent el Parlament de Catalunya aprovà la creació de la comarca. 

A la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: del llatí caldaríos, ‘banys calents’. 

El poble de Calders (552 m. alt.; 919 h. 2014) és situat en una carena de la serra que separa les valls de les rieres de Calders i de Malrubí, cosa que li dóna una posició encastellada.  

Calders va prendre importància gràcies a l’antic camí ral, el seu lloc dominant, i fou durant segles un petit nucli amb un ferrer, un hostaler, unes poques cases a la sagrera i unes altres al llarg del camí ral. La població, per la seva situació estratègica al costat del camí ral, sofrí les conseqüències de totes les guerres, en especial de la primera guerra Carlina, en què fou objecte de les ires del comte d’Espanya (1839). 

Queden restes de l'església del segle XII representats en el primer tram de l'actual temple, resultat d'una transformació de tenir una nau única a tres, ampliació que data de finals del segle XVI.  

Església de tres naus, cobertes per volta de creuer, i rematades en presbiteri poligonal amb volta d'ogiva. Pilars, nervacions, arcs i claus de volta en carreus de pedra picada. A les claus de volta hi ha diferents decoracions: sants, petxines, elements vegetals... A l'extrem de la nau esquerra, sobre un pla circular i coberta de cúpula i llanterna hi ha la capella al Santíssim, construïda en el segle XIX.  

Al segle XVII es construeix la portalada amb el campanar  La porta d'entrada a l'església és adovellada, de mig punt, a la façana de ponent. Al capdamunt, un simple campanar d'espadanya de dos ulls. S’accedeix a l'església per un cancell de fusta treballada. El material constructiu de la nau central és de carreus ben escairats; la resta és pedra i reble.  

Mènsules: Dues escultures tallades en forma de mènsula que avui es troben als murs laterals exteriors de l'església. Ambdós estan situades als murs construïts amb motiu de l'eixamplament de l'antiga església romànica al segle XVII. Són dos elements aprofitats d'antigues estructures i que estan fora del seu context original.

 

Consta que al 1611 havia estat construït el retaule de la Verge del Roser. Es sap per Visites Pastorals que al 1699 hi havia els altars del Roser, del Sant Crist, Sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, Sant Jaume, i l'altar major, dels que no en queden restes.  

Al 1963 se li va treure un petit atri exterior. L’església fou de nou restaurada el 1992, ja que la volta de la nau central estava força malmesa. 

Sant Vicenç de Calders és una església parroquial catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.