Aubèrt (165 h. 2009/912 msnm.) és un
poble situat a la dreta de la Garona. El camí cap al gran bosc de la Varicauba
travessa la Garona pel pont
d’Aubèrt.
A la plaça del poble hi ha
l’església del Roser, dels segles XII i XIII, amb un campanar octagonal del
segle XVI. Donat que el culte a la Mare de Déu del Roser no va sorgir fins a la
fi del segle XVI, és probable que aquesta església fos la que apareix
documentada l'any 1313 com Sant Quirze d'Aubert.
Inicialment aquest edifici era una
església romànica composta d’una nau amb absis. Aquesta primitiva estructura en
arribar al segle XVI fou modificada parcialment al suprimir-se l’absis obert a
llevant per aixecar un campanar de torre adjunt a la resta de l’edifici.
La base del campanar és rectangular i
actualment exerceix de presbiteri, sobre la qual s’aixecà un segons cos de perímetre
octogonal. Disposa d’una porta d’accés mitjançant una escala exterior a la cara
Nord.
Actualment, de la construcció
romànica es conserven la nau i un petit fragment corresponent a l’antic espai presbiteral,
el qual s’interposa entre la nau i l’absis.
La nau és coberta amb volta de canó de
mig punt, reforçada per dos arcs torals molt sobresortints, que es recolzen sobre
uns ressalts sorgits del murs laterals.
El temple és il·luminat per quatre
finestres, de les quals dues s’obren a la base del campanar, mentre que les
dues restants perforen les parets de la nau, una a migdia i l’altra a ponent
La porta d’entrada, d’estructura
molt simple, és situada al capdavall del mur de migjorn. Aquest portal,
probablement original, és format per una arc adovellat de mig punt, sobre el
que hi ha un carreuó que exhibeix un crismó molt rudimentari, gravat modernament
sobre el ciment.
L’aparell és fet en carrerons de mides
diferents, ben escantonats sense polir, que s’empetiteixen a mesura que s’enfilen
amunt, bé que conserven la distribució en filades.
El peu d’altar és monolític, molt mal tallat i forma rectangular sense
decoració. A la part central hi ha una cavitat a mode de reliquiari.
El vas de la pica beneitera és molt petit. A la part inferior hi ha
esculpit en alt relleu un cap humà. La pica està sostinguda per una esvelta
columna.
En una paret de les parets del campanar hi ha encastada una estela
romana de marbre. A la part superior, sota un arc de mig punt suportat per
columnes amb capitells clàssics, hi ha esculpit un bust femení amb un senzill
tocat de cabell, partit i recollit darrera. A la part inferior de l'estela hi
ha una profunda concavitat rectangular per les ablucions. Està encastada al
campanar.
Era Mare
de Diu deth Rosèr d'Aubèrt és
una església amb elements romànics i renaixentistes inclosa a l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada