La primitiva construcció del segle
XII fou una petita capella; a finals del segle següent i inicis del XIV
s'enrunà per poder ampliar-la, adquirint la seva forma actual.
Per tant les primeres referències
històriques de l’església de Sant Estèue de Betren són del segle XIV, en els
preludis de l’art gòtic. Així com ho demostra la convivència del estils romànic
i gòtic en la configuració arquitectònica i escultòrica de l’edifici.
Sant Estèue de Betren és una església
d'una sola nau amb volta apuntada. És en l’espai absidal i en
la portalada on més s’evidencia la transició entre aquests dos estils
artístics. La capçalera de l’església es configura a partir de tres absis
poligonals, de cinc cares el central i de tres els laterals, en les quals les
finestres van alternant els arcs de mig punt amb els ogivals; per damunt de
l’absis central s’obre una finestra de clara vocació gòtica, flanquejada per
dues finestres espitlleres que, en canvi, són de tradició romànica. L'
absis central és il·luminat per tres petites finestres de doble esqueixada i
les absidioles per una.
La portalada d’accés, situada al mur
nord, es un dels referents artístics de l’església. Estilísticament gòtica,
suposa un avanç en el llenguatge narratiu i naturalista. Tant és així que en
els arcs en degradació de la portada podem llegir el Judici Final, amb la
representació dels condemnats contraposats als escollits; presideix l’escena, a
la part superior, la Mare de Déu amb el Nen a la falda.
A la part superior del mur de ponent
s´aixeca un campanar de cadireta de dos pisos.
El parament de l'església és de bloc de pedra ben
escairats, excepte la part superior, sota la coberta, ja que en aquest segle
s'aixecaren per construir una doble coberta de fusta.
En l’interior hi ha una pica beneitera de marbre blanc,
decorada amb temes vegetals. El vas és renaixentista. Es recolza sobre una
esvelta columna i sobre una base romànica molt grossa, decorada amb
figures humanes molt tosques en alt relleu.
Sant Estèue de Betren és una església
inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada