Arròs (Ròs) és un poble 120 h. 2009/956 msnm.) situat al
peu del serrat d’Arròs ,
límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona
(abans de la seva
confluència amb el riu de Varradós), als vessants orientals de la muntanya de
Mariagata. Pertanyia al terçó de Marcatòsa. Fins el 1970 fou, juntament amb
Vila, municipi independent amb el nom d’Arròs i Vila. El poble, esglaonat pel
pendent de la muntanya, té a la part baixa l'església parroquial de Santa
Eulària.
Santa Eulària d’Arròs és una església
d'una sola nau amb volta d'aresta i amb el final
d'absis quadrat. L’edifici és gòtic de transició però reformada
posteriorment. Van
ser afegides posteriorment quatre capelles laterals que desfiguren l’antiga
obra.
Té un campanar de planta i cos
octogonal adossat al mur de ponent de l'església; consta de sis pisos cada un
d'ells delimitats exteriorment per un fris. Els darrers dos pisos tenen
obertures per cada una de les cares. La coberta és quasi plana, únic exemplar a
tota la Vall d’Aran.
Eln el seu interior conserva
una pica baptismal de marbre blanc del segle XII, sense
decoració excepte dues petites motllures. El pedestal es recolza sobre una
base de tipus àtic. La pica baptismal és composta per cubeta, peu i base. La
cubeta de no gaires dimencions presenta una decoració en baix
relleu tot representant motius vegetals (la típica tija que volteja tot el
perímetre); el peu està decorat de dalt a baix per unes estries en baix relleu
que s'eleven en espiral. Per últim la base té forma quadrada i de gruix pla.
Hi ha també una
talla gòtica de la Mare de Déu d'Arròs, que abans era policromada,
però que el mal estat de conservació li ha fet perdre la policromia. Segons
dades hi ha una creu
processional gòtica d’argent.
Santa Eulària
d'Arròs és
una l'església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada