Isavarre és un poble (24 h. 2009/
1092’6 msnm,) situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa i a la dreta del
Barranc de Buixerri, just al nord d'on es troben aquests dos cursos d'aigua. És
als peus de l'extrem sud-oest del Serrat del Broncal.
Segons Joan Coromines, Isavarre és
un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per diverses arrels
preromanes; comparteix amb Isil la primera arrel, isil (silenciós, amagat),
que podria contenir el sufix -il (mort), al qual
s'afegeix -barre (lloc de més avall). Tots aquests
topònims són clarament descriptius de la geografia on es troben aquests pobles.
La menció més antiga del lloc
d'Isavarre és una convinença de l'any 1064, en què els comtes de Pallars, Artau
I i Ramon V, pactaren que aquesta vila passaria a formar part del Pallars
Sobirà. Durant tota l'edat mitjana, Isavarre estigué vinculat al monestir de
Santa Maria de Gerri domini que es va acabar el 1368 quan l’abat va cedir
el lloc al comte del Pallars Sobirà.
Sant Llorenç d’Isavarre és una construcció
del segle XII, força modificada. L’església és d’una sola nau coberta amb volta
de canó, i ampliada posteriorment, segle XV, amb capelles i un campanar de
torre. La nau està capçada a llevant per un absis semicircular
precedit d'un ampli arc presbiteral, tots dos aixoplugats per una sola coberta,
amb un ràfec decorat a base de permòdols esculpits.
La teulada està sobrealçada sobre la
volta de canó, i el paviment de la nau és fet amb còdols, com en altres
esglésies de l'entorn.
L'element més notable de l'edifici
és la portalada, que recorda les de les esglésies de Sant Joan d'Isil, Sant
Lliser d'Alós d'Isil i Sant Martí de Borén, realitzades segurament
pel mateix escultor o taller d'escultors. Consta de tres arquivoltes extradossades
per un guardapols ornat amb un escatat i amb rosetes dins de cercles. La segona
i tercera arquivolta també estan ornades amb rosetes combinades amb peces
cilíndriques. Les arquivoltes se sustenten sobre columnes llises que acaben
en capitells esculpits amb rostres humans i amb dos ocells
enfrontats.
Al seu interior conserva dues piques
de pedra decorades. Una de baptismal que el seu vas està decorat amb tres franges. En la primera, situada més
a la vora, veiem una línia ondulada i que té esculpida una cara humana i un cap
de serp en els seus extrems. També hi veiem, tot i que en un estat de
conservació més dolent, un quadrúpede que s'enfronta a un altre animal. En la
segona franja, trobem una línea ondulada entre dues horitzontals més gruixudes.
La tercera franja, està molt deteriorada i està decorada amb dues aus, un
animal amb cap d'home i el cap d'una figura orant entre d'altres. L’altra
servia per a contenir els Sants Olis.
L'església era decorada amb pintures
murals romàniques a l’absis repartides en l'actualitat entre el Museu Nacional
d'Art de Catalunya (Barcelona), el Museu Diocesà d'Urgell (la Seu d'Urgell) i
el Toledo Museum of Art (Ohio, Estats Units).
Sant
Llorenç d'Isavarre és
una església romànica considerada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i
recull dades: Miquel ûjol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada