dimarts, 30 d’octubre del 2018

SANT LLORENÇ D’ISAVARRE. ALT ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ

Isavarre és un poble (24 h. 2009/ 1092’6 msnm,) situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa i a la dreta del Barranc de Buixerri, just al nord d'on es troben aquests dos cursos d'aigua. És als peus de l'extrem sud-oest del Serrat del Broncal.


Segons Joan Coromines, Isavarre és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per diverses arrels preromanes; comparteix amb Isil la primera arrel, isil (silenciósamagat), que podria contenir el sufix -il (mort), al qual s'afegeix -barre (lloc de més avall). Tots aquests topònims són clarament descriptius de la geografia on es troben aquests pobles.



La menció més antiga del lloc d'Isavarre és una convinença de l'any 1064, en què els comtes de Pallars, Artau I i Ramon V, pactaren que aquesta vila passaria a formar part del Pallars Sobirà. Durant tota l'edat mitjana, Isavarre estigué vinculat al monestir de Santa Maria de Gerri domini que es va acabar el 1368 quan l’abat va cedir el lloc al comte del Pallars Sobirà.

Sant Llorenç d’Isavarre és una construcció del segle XII, força modificada. L’església és d’una sola nau coberta amb volta de canó, i ampliada posteriorment, segle XV, amb capelles i un campanar de torre. La nau està capçada a llevant per un absis semicircular precedit d'un ampli arc presbiteral, tots dos aixoplugats per una sola coberta, amb un ràfec decorat a base de permòdols esculpits.

La teulada està sobrealçada sobre la volta de canó, i el paviment de la nau és fet amb còdols, com en altres esglésies de l'entorn.

L'element més notable de l'edifici és la portalada, que recorda les de les esglésies de Sant Joan d'Isil, Sant Lliser d'Alós d'Isil i Sant Martí de Borén, realitzades segurament pel mateix escultor o taller d'escultors. Consta de tres arquivoltes extradossades per un guardapols ornat amb un escatat i amb rosetes dins de cercles. La segona i tercera arquivolta també estan ornades amb rosetes combinades amb peces cilíndriques. Les arquivoltes se sustenten sobre columnes llises que acaben en capitells esculpits amb rostres humans i amb dos ocells enfrontats.


Al seu interior conserva dues piques de pedra decorades. Una de baptismal que el seu vas està decorat amb tres franges. En la primera, situada més a la vora, veiem una línia ondulada i que té esculpida una cara humana i un cap de serp en els seus extrems. També hi veiem, tot i que en un estat de conservació més dolent, un quadrúpede que s'enfronta a un altre animal. En la segona franja, trobem una línea ondulada entre dues horitzontals més gruixudes. La tercera franja, està molt deteriorada i està decorada amb dues aus, un animal amb cap d'home i el cap d'una figura orant entre d'altres. L’altra servia per a contenir els Sants Olis.


L'església era decorada amb pintures murals romàniques a l’absis repartides en l'actualitat entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), el Museu Diocesà d'Urgell (la Seu d'Urgell) i el Toledo Museum of Art (Ohio, Estats Units).


Sant Llorenç d'Isavarre és una església romànica considerada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Text i recull dades: Miquel ûjol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada