Bellfort és un llogaret (15 h. 2009)
llogaret situat a la capçalera del barranc de Torreblanca, afluent del Segre
per la dreta.
Al segle XIX formava un municipi,
situat entre els de la Baronia de Rialb i de la Baronia de Montmagastre, però
dependent del partit judicial de Tremp, actualment forma part de la Baronia de
Rialb.
No hi ha noticies documentals sobre
aquesta església, però si sobre el terme de Bellfort i la situació d’un castell
situat proper a l’església. Segons en
Jaume, el nostre amable guia, el nom vindria format per l’abreviació de
bell: formós i fort: fortificació , castell.
Trobo unes dades interessants en un blog dedicat
a les esglésies sota l’advocació de Sant Serni: Sembla que la primera i única
noticia històrica dels seus orígens, fa referència a la donació feta
per Ermengaudis, comte d’Urgell l’any 1069 al monestir de Sant Maria de
Ripoll, del lloc de Gualter, que comprenia dos castells i tres esglésies, entre
elles la de Sant Serni.
És una església estil romànic del
segle XI amb elements preromànics. Va ser edificada en un indret de
culte precristià, segurament damunt d’un crematori ibèric.
El segle XI es consuma la
construcció de les esglésies romàniques de la Baronia de Rialb. El lloc era
propietat de la casa hospitalera de Sant Salvador d'Isot, unida des del
1231 a les comandes de Berga i de Costoja i més tard a les comandes de
Susterris del Pallars Jussà. Va pertànyer a l'orde hospitaler fins a la
desamortització.
Sant Serni de Bellfort és un edifici
totalment transformat, fins al punt que la façana absidal es l’únic element que
permet evocar el seu origen alt-medieval, a més de construir la part més
interessant del temple. L’edifici es molt irregular tot palesant les formes
característiques de l’arquitectura llombarda del segle XI.
És una església d'una nau rectangular
encapçalada per un absis semicircular. L'absis disposa de cinc arcuacions amb
quatre lesenes i té finestres romàniques
de doble esqueixada. Al nord hi ha una construcció adossada posteriorment
segurament, la sagristia.
La porta romànica situada a migjorn
està tapiada per un contrafort dels dos que reforcen el mur lateral. El mur de
ponent es va reformar amb una porta de mig punt amb grans dovelles sobre una
imposta. Dins de l’església i col·locada en una paret hi ha una antiga porta de
fusta.
Un senzill badiu rodó il·lumina el
cor, al damunt una espadanya barroca té dues obertures sense campanes, rematada
per una posterior creu de ferro.
La coberta de lloses de pedra va
ésser substituïda per una de teula àrab menys la corresponent a l'absis.
Durant la Guerra Civil va cremar-se
totes les imatges i el mobiliari del temple. Actualment, l’any 1994, es
va acabar una restauració completa de l’edifici. Recentment hi ha una
intervenció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Sant Serni
de Bellfort és
una església que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada