Pujalt és un poble allargassat (31 h/1162 msnm)
situat en un esperó pla que s'alça damunt la riba dreta del Barranc de la
Font de Llessiu i també queda enlairat pels costats oriental i meridional,
a més del nord. Està tot agrupat, formant gairebé un clos, amb un parell de
carrers de traçat irregular. Pertanyia a l'antic terme d'Enviny.
Al centre del poble hi ha
el Museu de les Papallones de Catalunya, a l'antiga escola (en la qual es
va dur a terme la filmació d'algunes escenes de Les veus del Pamano).
Pujalt és un topònim romànic de
caràcter descriptiu. Prové de l'aglutinació de les paraules comunes puig i alt,
que descriuen perfectament la situació d'aquest poble.
L’església de Sant Pere és
a l'extrem nord-oest del petit nucli de població. És una església construïda
durant la segona meitat del segle XX, però el seu estil harmonitza perfectament
amb la resta d'esglésies de la comarca.
Església de planta rectangular amb
capçalera a llevant que presenta a migjorn un cos adossat al centre del qual
s'aixeca la torre-campanar. És precisament a la base del campanar, on s'obre la
porta d'arc angular i muntants inclinats.
Per damunt del nivell de la coberta
de la nau, el campanar té forma de piràmide truncada, adquirint, de nou,
al darrer tram la forma cúbica. A aquests darrer pis, s'obre a cada pany de
paret un arc angular. Remata la torre-campanar una petita coberta piramidal de
llicorella.
L'aparell més emprat és la pedra
pissarrosa local en blocs paral·lelepipèdics molt allargats.
A l'interior la nau està coberta amb
una original volta d'aresta doble. La il·luminació s'aconsegueix
mitjançant unes finestres romboïdals.
Sant Pere
de Pujalt és
una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Acompanyem fotografia d’una petita
capella propera a l’església.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada