Visitàvem
el lloc de Bajande, segons l’Enciclopèdia Catalana o Bajanda segons el
diccionari Alcover-Moll.
A
llevant del poble d'Estavar hi ha el llogaret de Bajande (1.325 m), prop del
torrent del mateix nom, nascut sota la Balladosa.
El
lloc està situat sota els turons silúrics que fan de contrafort al pla de la
Perxa, a banda i banda de l’antiga Strata Ceretana dels romans, a 1 293
m d’altitud.
Ja
existia a la Cerdanya en l'edat mitjana. Apareix esmentada a l’Acta de
Consagració de la Catedral d’Urgell el segle (IX-X) (Baiamite) com a parròquia,
categoria que després va perdre; en el capbreu del cartulari d'Urgell, Baiamde
(cfr. P. Pujol en Est. Rom. ii, 113). En el cens de 1359 són citats
«Escauar e Bayanda, del vescomte Devol», amb 14 focs o cases (Col. Bof. xii,
89). Pertanyia al pagus liviensis.
El
diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició etimològica.: desconeguda,
però segurament pre-romana (Meyer-Lübke ap. Hom. Men. Pid. i, 69). «Amb el
canvi freqüent de b i m en el basc, és possible que Baiamite procedeixi
mitjançant una dissimilació de Baiavide, però aquesta explicació no és
necessària, puix que existeixen altres noms pre-romans en -mite» (Meyer-Lübke,
Noms lloch Urg. 3). Segons el cartell de Via Romànica en francès, en català és
molt més breu Baiamite és un nom
d’origen basc que vol significar “camí del riu”.
És
un edifici, la construcció del qual està datada de finals del segle XI o
principis del segle XII amb diverses reformes posteriors. L’església feta de
materials del propi terreny domina el bonic poble.
Consta
de planta rectangular amb volta de mig punt i encapçalada a llevant per un absis
semicircular de volta de quart d'esfera. Té dues finestres, una en el centre
del tambor de l'absis i una altra d'espitllera molt estreta a la façana de
ponent, aquest mur és d'alçada doble que la resta de parets de l'església i és
el que forma el campanar de cadireta de dues obertures de forma rectangular
sense cap arc a la seva part superior.
A
les reformes de l'any 1747 es va construir la sagristia adossada a la part
meridional de l'absis.
Posseeix
un retaule d'estil barroc de l'any 1743, que tapa la finestra de l'absis, així
com un altar granític primitiu. Conserva en el seu interior una pica baptismal
de forma bombada de setanta-cinc centímetres de boca.
Els
monestirs principals del Conflent hi posseïren rendes, a l’edat mitjana.
Actualment
la construcció de segones residències ha engrandit i donat més vida al lloc.
Sincerament
el lloc és bonic situat en la part de l’anomenada part solana de la vall i s’hi
respira un agradable aire de tranquil·litat.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada