dijous, 27 de març de 2014

SANT BARTOMEU DE BAJANDE. ESTAVAR. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA. 

Visitàvem el lloc de Bajande, segons l’Enciclopèdia Catalana o Bajanda segons el diccionari Alcover-Moll. 

 
A llevant del poble d'Estavar hi ha el llogaret de Bajande (1.325 m), prop del torrent del mateix nom, nascut sota la Balladosa.  

El lloc està situat sota els turons silúrics que fan de contrafort al pla de la Perxa, a banda i banda de l’antiga Strata Ceretana dels romans, a 1 293 m d’altitud.  

Ja existia a la Cerdanya en l'edat mitjana. Apareix esmentada a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle (IX-X) (Baiamite) com a parròquia, categoria que després va perdre; en el capbreu del cartulari d'Urgell, Baiamde (cfr. P. Pujol en Est. Rom. ii, 113). En el cens de 1359 són citats «Escauar e Bayanda, del vescomte Devol», amb 14 focs o cases (Col. Bof. xii, 89). Pertanyia al pagus liviensis. 


El diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició etimològica.: desconeguda, però segurament pre-romana (Meyer-Lübke ap. Hom. Men. Pid. i, 69). «Amb el canvi freqüent de b i m en el basc, és possible que Baiamite procedeixi mitjançant una dissimilació de Baiavide, però aquesta explicació no és necessària, puix que existeixen altres noms pre-romans en -mite» (Meyer-Lübke, Noms lloch Urg. 3). Segons el cartell de Via Romànica en francès, en català és molt més breu Baiamite és un nom d’origen basc que vol significar “camí del riu”. 

És un edifici, la construcció del qual està datada de finals del segle XI o principis del segle XII amb diverses reformes posteriors. L’església feta de materials del propi terreny domina el bonic poble.  

Consta de planta rectangular amb volta de mig punt i encapçalada a llevant per un absis semicircular de volta de quart d'esfera. Té dues finestres, una en el centre del tambor de l'absis i una altra d'espitllera molt estreta a la façana de ponent, aquest mur és d'alçada doble que la resta de parets de l'església i és el que forma el campanar de cadireta de dues obertures de forma rectangular sense cap arc a la seva part superior. 

A les reformes de l'any 1747 es va construir la sagristia adossada a la part meridional de l'absis.  

 
Posseeix un retaule d'estil barroc de l'any 1743, que tapa la finestra de l'absis, així com un altar granític primitiu. Conserva en el seu interior una pica baptismal de forma bombada de setanta-cinc centímetres de boca. 

Els monestirs principals del Conflent hi posseïren rendes, a l’edat mitjana.  

Actualment la construcció de segones residències ha engrandit i donat més vida al lloc. 

Sincerament el lloc és bonic situat en la part de l’anomenada part solana de la vall i s’hi respira un agradable aire de tranquil·litat. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada