dilluns, 3 de març de 2014

SANTA MARIA I SANT BERNABÉ DE JOSA. JOSA I TUIXÉN. ALT URGELL.

TERRES D’ALT URGELL. 

Visitàvem Josa del Cadí un curiós poble aturonat (1431 m.) (30 h. 2009), situat a la dreta del riu de Josa , entre aquest i el torrent de Jovell, que hi desguassa.  

 
Josa de Cadí formà municipi independent fins el 1973, quan s’annexà al de Tuixén per a constituir el municipi actual. L’antic terme comprenia també el veïnat de Cerneda. Forma part del “Parc Natural del Cadí-Moixeró”. 

Dins de les variants idiomàtiques alguns autors han diferenciat l’idioma que es parlava en l’entorn de Josa de Cadí en una forma del català anomenat ieisme. 

 
 
Controla la pista de Gósol i Tuixén, en un lloc especialment estratègic, entre els vessants de la serra de Cadí i els de Cadinell. Al cim del turonet s’eleva un penyal rocós, anomenat el Castell, on es troben restes d’antigues construccions i s’alça l’església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé, que fou bastida o reedificada, segons Madoz, el 1846.  

El lloc de Josa apareix mencionat en l’acta de consagració (839) de la catedral d’Urgell amb la forma Jau-sa 

Segons Joan Coromines, que segueix en això Meyer-Lübke fidelment, aquest nom deriva del basc jaus o jausi , que significa “caure” i, per extensió, “vessant”, “pendent”. Existeixen altres hipòtesis. Tenint present que el poble actual té el seu origen en l’Edat Mitjana, el topònim pot procedir de l’antiga paraula catalana “jusa”, que significa “dalt, superior” això ens permet relacionar-lo amb el seu emplaçament geogràfic, un promontori rocós. 

Les fons històriques ens diuen que l’any 1.107 és datat un conveni entre un tal Ermengol Josbert, que diu que era germà del comte Guillem de Cerdanya (i que segons Miret i Sans potser era un fill il·legítim del comte Ramon), i Galceran de Pinós i el seu fill Galceran. Acordaven que el primer donava als segons la potestat dels castells de Josa, d'Ossera i de Sant Romà que tenia pel comte Guillem, el seu germà. 

Els senyors de Pinós donaren en canvi l'honor que Bernat Berenguer tenia per ells i el castell de Gósol i el feu del dit castell. El lloc de Josa, doncs, pervingué als Pinós, i formà part de la baronia de Pinós, posseïda per aquest llinatge primer, al segle XVIII pels ducs d'Alba de Tormes i, més tard, i fins a l'extinció de l'Antic Règim, per llurs successors en el ducat.
Els barons de Pinós, senyors de Josa de Cadí, sembla que hi tenien com a castlans els Josa, llinatge documentat des de mitjan segle XIII.
 
El catarisme té una relació molt forta amb Josa i els seus senyors. A més de Castellbó un altre emplaçament càtar el tenim a la carena del Cadí, amb centre a Josa. La família dels Josa tenien estrets tractes amb l'església dels càtars; Ramon de Josa rebia delegacions d'heretges del nord, i va haver de respondre d'aquests fets diverses vegades davant de la inquisició catalana. Però sempre se'n va sortir del pas amb promeses de que no tornaria a passar més.  

El seu fill Guillem Ramon de Josa va seguir els passos del seu pare i adopta la mateixa tècnica de disculpa, i va comportar-se com amic dels Bons Homes, o potser fins hi tot com a creient. Però es repeteix altra vegada la historia d'Arnau de Castellbó, i la inquisició ordenà l'exhumació de Ramon i la posterior crema en una pira. Guillem Ramon i la seva mare Timbors, varen rebre la reconciliació i el rei no va confiscar les terres. 

Aquest temple fou construït a mitjans del segle passat (hi ha la data de 1846 a la clau de la porta) damunt els restes del castell de Josa, documentat en el segle XI. La nova església sota l’advocació de Santa Maria i Sant Bernabé fou edificada al capdamunt del poble fet que va condicionar la seva arquitectura a causa de l’aprofitament d’alguns murs i carreus de l’antiga edificació. 

L’església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé de Josa és un edifici religiós de planta rectangular amb tres naus separades per arcs damunt pilars cruciformes. La nau central és amb volta de llunetes barroca. Les dues naus menors formen com un seguit de petites capelles laterals inter- comunicades. L’absis és carrat. 

Al SW, al costat de l’absis, al punt més elevat del penyal, s’eleva el campanar, de torre amb base quadrada i quatre finestres de mig punt al darrer pis. Al seu interior conserva un rellotge del segle XIX de ferro colat amb la maquinària en perfecte funcionament. 

 
Al fossar del poble, a 1 km., al peu de Cadinell, s’alça l’antiga església parroquial de Santa Maria , avui reduïda a capella.  

El primer diumenge del més d’Agost es celebren les Jornades Càtares que l’any 2013 anàvem ja per la XVIII edició. Un dia agradable per visitar Josa i gaudir-ne i veure els diferents actes que si fan.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada