dimarts, 11 de març de 2014

SANT MIQUEL DE SANSOR. PRATS I SANSOR. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

Visitàvem per segona vegada el poble de Sansor. Aquest cop anàvem més documentats i sabíem que l’església sota l’advocació de Sant Miquel eren simplement unes ruïnes situades en el casc de la població, però ja vorejant els camps.
 


Sansor forma una unitat municipal amb Prats. donant el nom de Prats i Sansor al municipi. Mentre Prats és un nucli desenvolupat Sansor a quedat en l’oblit. Al bell mig de la plana, (1068 m.) al Pla de la Ribera i prop del Tossal de Baltarga, hi ha Sansor. Situat vora el Segre, Sansor (que sovint ha estat grafiat Sampsor), tenia (5 h. 2001).

 
A la segona meitat del segle XIV, cap al 1365-70, els llocs de Prats i Sansor pertanyien al rei. 

L'any 843, un document l'anomena Zencurrio. L'origen d'aquest nom és probable que estigui lligat al mot basc zintzurr ( gorja, congost, pas estret entre cingleres) que deu haver donat Zencurrio, Zençurrio, Zencurr i Zancorr - on cal interpretar la c com a c trencada. Això concordaria amb la seva situació prop de l'estret de  Isòvol. Més endavant trobem  Sanczor (segle XIII), Campsor (1294-1308), Censor (1359), Sensor (segle XVI) i Sansor (segle XVII). També es troba escrit Sampsor ( diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll)i Samsor (Pau Vila, La Cerdanya).  

El filòleg Joan Coromines defensa clarament la forma Sansor, avui l'oficial en el nomenclàtor de Catalunya. Justifica que Sampsor resulta de l'emmudiment de les erres finals a la darreria de l'edat mitjana i que s'ha arribat fins i tot a identificar el topònim amb l'antropònim bíblic Sampsó. Segons Coromines "la falsedat d'aquesta ortografia es veu per la data tardana d'aquest nexe -mps- en la documentació, per la constància de la -o o -rr final i , almenys en els documents més antics, de la ç interna; avui encara es pronuncia sunsó amb -ns en els cinc pobles veïns, i solament he anotat la pronúncia sumsó en localitats més allunyades". 

Actualment repassant documentació he trobat una indicació que parla de la manca d’informació de les variants del dialecte ceretà. Potser ens pot il·lustrar sobre els diferents noms d’aquest petit poble. 

Abans annexa d'Isòvol, des de 1904 de Sant Sadurní de Prats. Tanmateix, estava dedicada a Santa Maria, avui a Sant Miquel. A Santa Maria de Sampsor li honraven molt llegats, entre els que es pot citar el de Bartomeva, muller de Pere Bernat d'Isòvol, en el seu testament del 18 de setembre de 1302 en que llega a l'obra de Santa Maria de Puigcerdà i a la de Sampsor una mesura de sègol a cada una; i el de Guillem Pere, fill de Bernat de Corts de Sanavastre, en el mateix any.
 


Església totalment abandonada, amb la teulada ensorrada. D'una sola nau amb dues capelles laterals de mig punt. La volta era de canó. La portalada, de mig punt, la formen uns blocs de considerable mida. 

Damunt de la porta s'aixecava el petit campanar en espadanya. L'absis és carrat. La sagristia, al costat dret de l'altar, es troba igualment en molt mal estat. A la part de migjorn, rere un contrafort, hi ha una obertura tapiada que podria ser la porta original. Tot el conjunt és deplorable. 
La presència de les mines de lignit al subsòl, riques en fòssils, bàsicament vegetals vaa potenciar l’activitat extractiva per produir compostos i adobs químics. Actualment l’extracció minera de Sanavastre i Mosoll està deturada. 
 
 
La seva població es dedica bàsicament a activitats agrícoles i ramaderes. Hi funcionava un observatori astronòmic. 
 
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada