dissabte, 29 de març de 2014

SANTA MARIA DE PINÓS. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.

Visitàvem novament l’església de Santa Maria de Pinós en terres berguedanes properes al Lluçanès. Aquest petita església també es anomenada com la Mare de Déu de Ginebret. Prop de l’església romànica de Santa Maria de Pinós, i dalt d’un petit turó, hi ha les restes d’una torre del segle XII que correspon a la gran masia fortificada de Ginebret, de planta quadrada, dos pisos d’alçada i finestres en forma d’espitllera.
 


Situada a la demarcació parroquial de la veïna església romànica de Sant Pau de Pinós, la seva existència es manifesta en un llegat testamentari de l'any 1169.
 


Des de l'any 1170 s'enregistren deixes i donacions de particulars que enriquiren l'església de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, del segle XI.  

 Al segle XIV apareix sovint esmentada com un santuari depenent de Sant Pau de Pinós. La capella està situada prop de la casa anomenada Ginebret, i no gaire lluny del lloc on s'aixecava el castell de Pinós.

Durant la Baixa Edat Mitjana el seu terme passà a la parròquia de Santa Maria de Merlès, de la qual s'independitzà l'any 1778, quan passà a dependre de Sant Pau de Pinós.  

L'edifici fou reformat forces vegades, sobretot l'any 1803, amb la construcció del pòrtic, i l'any 1865, en que es construí un senzill altar, s'arrebossà l'interior i es va refer la teulada i el paviment.

 
Església d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals. Un absis semicircular obert vers llevant està cobert amb quart d'esfera i presenta una ornamentació típica de l'arquitectura llombarda: un fris d'arcuacions cegues separades en grups de tres per bandes llombardes, pròpies del primer romànic. Al mig de l'absis, hi ha una petita finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt de petites dovelles; aquesta és l'única ornamentació de tot el conjunt, ja que les parets i els murs de l'edifici són completament llisos.

 
A ponent s'aixecà el campanar quadrat molt massís i reformat. La porta original d’entrada, actualment tapiada. es situada a migjorn. Al segle XVIII es va construir la sagristia i la nova porta a ponent, aixoplugada per un petit atri. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada