SANT VÍCTOR DE DÒRRIA. TOSES. RIPOLLÈS. I.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

En la sortida romànica anual, de d’UEC de Baga, sota la direcció d’en Pere Cascante  visitàvem entre altres, el lloc de Dòrria i la seva església sota l’advocació de Sant Víctor. La visita va ser tota una sorpresa molt enriquidora. 

El nucli urbà de Dòrria està situat al damunt de la carretera de Puigcerdà, en un coster sobre la vall del Rigard, a 1550 m. d'altitud,, a la vessant meridional de la serra de Gorrablanc. Llinda el terme municipal amb els de Vallsabollera (a l'alta Cerdanya francesa), Toses, Fornells de la Muntanya, el riu Rigart i Queralbs.  

Forma part de la mancomunitat inter-municipal de la vall de Ribes, que comprèn els municipis de Ribes de Freser (capital de la Mancomunitat), Campelles, Queralbs, Pardines, Planoles i Toses. Per la seva alçada és el poble més alt de la comarca del  Ripollès i un dels més elevats de Catalunya. 

Esmentat ja l'any 839, és un antic nucli ramader, molt despoblat al llarg d'aquest segle, que en els darrers anys s'ha vist revitalitzat amb la construcció i reconstrucció d'algunes cases com a segona residència. La trama urbana s'organitza entorn de l'església parroquial. Consagrada l'any 903, un edifici romànic molt modificat als segles XVII-XVIII.  

Respecte al nucli urbà de Dòrria no hi ha constància de proves documentals o vestigis arqueològics anteriors als segle IX que demostrin l'existència d'assentament humà. Tanmateix, no exclou la possible presència d'un grup, possiblement de ramaders, que donés origen a l'actual Dòrria. La data més antiga documentada és la de l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de l'any 839, on s'anomena el topònim "Duaria" junt al de Toses i Navàs.  

El diccionari Alcover–Moll ens dóna aquesta raó sobre el significat etimològic del nom.: d'origen obscur, segurament pre-romà. El nom d'aqueix poblet apareix documentat amb la forma Duarria en documents dels anys 819 i 1033 (Alsius Nomencl. 240), i en l'Acta de consagració de La Seu d'Urgell (a. 839) es troba la forma Duaria. Meyer-Lübke l'inclou entre els noms d'origen desconegut; l'aspecte basc que té el mot, no es troba confirmat per noms similars de la toponímia pròpiament basca. 

 

Segons Manuel Bofarull i Terrades en el seu llibre “Origen del noms...ens diu.: documentat al segle IX com Duaria i Duarria. Del basc “iturri” amb el significat de font. Vertaderament la font i l’abeurador situats en el seu nucli quasi donen la raó a aquesta definició. 

El 7 de juliol de l'any 903, el bisbe d'Urgell, Nantagis, a petició del sacerdot Samarell i de la feligresia, consagrà una església nova. Per tant, l’any 2003 es van commemorar els 1100 anys d’aquell fet.

 

El poble s'anomena al document com Doriga. El "Portium de Tosa", al qual pertany Dòrria, surt esmentat en el testament del comte Guifré de Cerdanya del 1035. Tota la vall de Toses tenia com a centre jurisdiccional el castell de Toses, ben documentat des del S. XIII, quan ja pertanyia als nobles cerdans cognominats Urg o Urtx, que s'uniren als Mataplana pel casament de Galceran d'Urtx amb Blanca de Mataplana, efectuat abans del 1240. Amb el fill d'aquest matrimoni, Ramon d'Urtx, la vall de Toses, amb Dòrria i Campelles, passà a formar part una de les batllies del gran domini dels barons de Mataplana. 

Aquest domini prengué, avançat el s.XIV, el nom de baronia de Toses. Més tard, la baronia passà als ducs d'Hixar. Dòrria, al principi del S.XIV, era una parròquia notable, tan important com Toses, Bruguera o Ventolà, però la crisi demogràfica de la segona part del segle la deixà tan despoblada, que el comte de Pallars, Jaume Rotger, el 8 de juny de 1371, eximeix del pagament dels tributs els seus habitants.  

La història de Dòrria va estretament lligada a les vicissituds inherents a la seva pertinença a la baronia de Toses, inclosa dintre dels territoris dels Mataplana, dels Pinós, i més tard, dels ducs d'Hixar i dels d'Alba. Entre els S.XV i XVI, hi ha una davallada de població. L'any 1553, Dòrria tenia 9 famílies, 3 més que Toses. 

El 1635 pertanyia la vall als Ducs d'Alba, ocupant-se del cobrament de les rendes n'Antoni Descatllar. Els regidors del municipi de Toses, es reunien els segles XVII i XVIII a Dòrria, per les seves juntes. És una època de creixement i desenvolupament econòmic de la població, que uneix al tradicional mitjà econòmic de la ramaderia, el tràfic de mercaderies vers Puigcerdà.  

La seva situació fronterera fa que a les guerres del francès i a les carlines es produeixin escaramusses entre els bàndols enfrontats. A principis del S.XX, Dòrria comprenia 34 cases i albergs, amb 82 habitants que es dedicaven, com havien fet els seus avantpassats, a la ramaderia, així com al petit conreu d'horta per al consum propi.  

Comptava amb rectoria, carrabiner, guàrdia civil i hostal. La seva davallada demogràfica, fins arribar a la situació actual, s'inicia amb la construcció de la nova carretera que uneix Barcelona amb Puigcerdà per la collada de Toses; Dòrria queda desmarcada del circuit tradicional i la població baixa a integrar-se al nou circuit, que ofereix un canvi de vida menys dur. A mitjans de 1960, restaven a Dòrria tres famílies i s'inicia un canvi sociològic substancial en comprar-se nombrosos habitatges destinats a segona residència.  

 

Travessat pel camí reial que unia les valls del Ter amb la Cerdanya, anomenat també Camí dels Carlins pels fets històrics que hi succeïren i per on passa actualment el GR-11, el poble és un indret privilegiat per la seva situació enlairada des del qual es té una gran panoràmica de la Vall de Ribes.

Dòrria és un poble que ha sabut conservar tot l’encant i rusticitat dels pobles de l’alta muntanya, fet pel qual gaudeix d’una protecció urbanística especial i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. 

Continuarà, església i pintures...

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia M. Rosa Planell Grau.