dissabte, 22 de març de 2014

SANT VÍCTOR DE DÒRRIA. TOSES. RIPOLLÈS. II.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Quan cercant pels diferents mitjans es troba tanta documentació, un no pot deixar de transmetre-la, en una pàgina com a informació i record d’una visita que vam gaudir. 

En aquesta ocasió la trobada anual del Romànic, com una activitat de l’UEC de Bagà i sota el guiatge del Pere Cascante, ens va porat a visitar Dòrria. A més, van escoltar les paraules del seu guia que ens va fer una detallada explicació. No hi ha res més, que ser un enamorat del seu treball per fruir comunicant-ne els detalls. 

El temple d’aquest encisador petit nucli de població fou consagrat pel bisbe l’any 903. Al llarg de la història s’han afegit diversos elements arquitectònics com la torreta del campanar, formant un bell conjunt arquitectònic que conserva al seu interior unes pintures romàniques de gran valor històric i artístic.  

Església és de nau única amb absis rectangular no diferenciat i campanar quadrat. De l’antic edifici romànic (s. XII), només en queda la part oest de la nau. Posteriorment se substituí la coberta per la volta de canó, s'allargà la nau i es canvià la ubicació de la porta; a l'exterior, al costat de l'accés actual, es veuen les restes de la porta original, amb forma d'arc de ferradura. La resta és fruit de modificacions del s. XVII. Fou una parròquia tan important com la de Toses, ja que s’hi reunien els consellers d’aquest municipi als segles XVII i XVIII.  
 

 
Descobertes en el marc de les obres de la restauració duta a terme entre 1997 i 1999, i en la que també es van descobrir un bon nombre de restes humanes, són una de les troballes més importants dels darrers anys a Catalunya.

Donada la seva excepcionalitat artística, i per tal de garantir la seva protecció, actualment l’accés a l’interior del temple és controlat, i les visites són limitades. Tot i així, hi ha un servei de visites comentades la majoria de caps de setmana i vacances, per tal de que aquelles persones o grups interessades en visitar el temple i les seves pintures pugui fer-ho (informació a l’Oficina de Turisme de la Vall de Ribes)
 

Les pintures murals romàniques de l’església de Sant Víctor de Dòrria foren descobertes el novembre de 1997 quan, a partir d’un projecte de restauració de l’església promogut per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Bisbat de la Seu d’Urgell i l’Ajuntament de Toses, tècnics del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona van aprofitar per realitzar prospeccions a l’absis, a la volta i a les parets interiors per detectar algun indici de pintura de certa antiguitat. 
 

Sota cinc capes de guix i calç, agregades al mur en èpoques passades, van aparèixer les primeres mostres de pintura.
 

En una església on les reformes i les ampliacions arquitectòniques van desdibuixar l’estructura primigènia, era impensable que hi hagués cap resta de pintura mural. Fetes les anàlisis, consultes i prospeccions oportunes es va confirmar la seva originalitat romànica, datables del segle XII. Un cop confirmades les seves característiques romàniques es va prioritzar la intervenció i es va procedir a la seva restauració.

L’aspecte actual que presenten les pintures és el testimoni real que ens ha quedat del passat romànic de l’església desprès de les alteracions sofertes. No s’han reconstruït ni intentat millorar el seu aspecte estètic, ja que s’ha cregut oportú conservar-les en la seva originalitat. 
 

La zona central de la volta de l’absis quadrangular està presidida per una Maiestas Domini, a l’interior d’una màndorla ovalada, acompanyada pel tetramorf i una tríade d’àngels per banda, tot això envoltat, a la vegada, per una sanefa geomètrica. Al dessota de la sanefa, coincidint amb la zona semi absidal, i a ambdues bandes del presbiteri, podem veure l’habitual agrupació d’apòstols en posició frontal, envoltada així mateix, per una altra franja decorativa diferent.  

 
La seqüència pictòrica és seguida, a la volta central, per una aurèola circular a la zona més alta, conservada parcialment, i on es representa a l’interior, un personatge assegut, que podria tractar-se de la Verge sense el nen. A cada costat hi ha dos àngels que sostenen la màndorla i enmig seu apareix la imatge d’un profeta.  
 

El frontis de l’arc triomfal presenta imatges d’arrel profana atesa la seva sensualitat. A la capella lateral dreta, a la vegada, es van descobrir unes pintures al tremp d’època posterior amb la imatge de dos personatges amb un fons estrellat.  

A la paret sud del presbiteri s'ha conservat un rostre que data de l'època preromànica (segle X). 
 

Va ser un goig poder fer aquesta visita, tan per la població en sí, com per admirar uns pintures que han resistit el pas dels anys com a mostra del treball dels nostres ancestres. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada