dimarts, 18 de març de 2014

SANTA COLOMA DE VIÀ. FONT ROMEU. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA.

Visitàvem el petit poble de Vià situat a 1486 m. alt, al pla de la Perxa, al S del terme, prop de la riba dreta del riu d’Angostrina. Vià era un antic poble independent que actualment pertany a la comuna alt-cerdana de Font-Romeu, Odelló i Vià.

 
El diccionari Alcover-Moll ens dóna aquest significat etimològic: del llatí *Avitiānu, patronímic derivat del nom personal Avitius. En els documents de l'alta edat mitjana apareix el topònim Vià amb les formes Auizano (any 839), Auida (any 839 i 983), Auiano (any 1012); la forma Via ja apareix l'any 1107 (cf. Aebischer Topon. 65, i Guiter Phon. Top. 18).

L'església que domina el llogaret des de la vessant de la muntanya està sota l'advocació de Santa Coloma. Com en el cas d'altres temples de la zona, la més antiga menció escrita apareix a l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell (a l'any 839),  amb la grafia Avizano.

El nom de l'església reapareix en un document de mitjans del segle X, quan el comte Sunifred II de Cerdanya (915 - 968) llegà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un alou que limitava amb Santa Maria; i al 1163 consta en una butlla papal relativa als béns del monestir de Sant Martí de Canigó.

L'església actual es començà a edificar al segle XIII i hauria succeït el temple original, versemblantment una petita construcció insuficient per les necessitats. Al llarg dels segles ha estat modificada considerablement.

De l'església romànica només se'n conserva part de la façana meridional, feta de pedres tallades de grans dimensions, i el portal, envoltat per una arquivolta de tres arcs en gradació, el primer decorat amb boles i caps; el segon té forma de bossell i se sustenta en dues curtes columnes rematades per capitells massissos, esculpits però molt poc detallats: el de l'esquerra mostra una figura dempeus al costat d'un animal, potser un lleó, i al de la dreta hi ha una persona amb un lleó a banda i banda.

La porta és decorada amb ferros forjats. Per dessobre i a l'esquerra del portal es pot admirar una mènsula antropomòrfica, darrer vestigi  d'un antic porxo. Al mateix mur hi ha algunes petites mènsules de l'antiga volada o cornisa romànica, desapareguda.

 
El temple és rematat per un campanar d'espadanya d'una obertura.

L'absis és quadrat, una transformació moderna de l'original romànic semi-circular. 
 
Pràcticament està encerclada pel cementiri local.
 
L’any 1964 va ser declarada monument històric de França. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada