Visitàvem
el petit poble de Vià situat a 1486 m. alt, al pla de la Perxa, al S del terme,
prop de la riba dreta del riu d’Angostrina. Vià era un antic poble independent
que actualment pertany a la comuna alt-cerdana de Font-Romeu, Odelló i Vià.
El
diccionari Alcover-Moll ens dóna aquest significat etimològic: del llatí
*Avitiānu, patronímic derivat del nom personal Avitius. En els documents de
l'alta edat mitjana apareix el topònim Vià amb les formes Auizano (any
839), Auida (any 839 i 983), Auiano (any 1012); la forma Via ja
apareix l'any 1107 (cf. Aebischer Topon. 65, i Guiter Phon. Top. 18).
L'església
que domina el llogaret des de la vessant de la muntanya està sota l'advocació
de Santa Coloma. Com en el cas d'altres temples de la zona, la més antiga
menció escrita apareix a l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell (a l'any
839), amb la grafia Avizano.
El
nom de l'església reapareix en un document de mitjans del segle X, quan el
comte Sunifred II de Cerdanya (915 - 968) llegà al monestir de Sant
Llorenç prop Bagà un alou que limitava amb Santa Maria; i al 1163 consta en una
butlla papal relativa als béns del monestir de Sant Martí de Canigó.
L'església
actual es començà a edificar al segle XIII i hauria succeït el temple original,
versemblantment una petita construcció insuficient per les necessitats. Al
llarg dels segles ha estat modificada considerablement.
De
l'església romànica només se'n conserva part de la façana meridional, feta de
pedres tallades de grans dimensions, i el portal, envoltat per una arquivolta
de tres arcs en gradació, el primer decorat amb boles i caps; el segon té forma
de bossell i se sustenta en dues curtes columnes rematades per capitells
massissos, esculpits però molt poc detallats: el de l'esquerra mostra una
figura dempeus al costat d'un animal, potser un lleó, i al de la dreta hi ha
una persona amb un lleó a banda i banda.
La
porta és decorada amb ferros forjats. Per dessobre i a l'esquerra del portal es
pot admirar una mènsula antropomòrfica, darrer vestigi d'un antic porxo. Al mateix mur hi ha algunes
petites mènsules de l'antiga volada o cornisa romànica, desapareguda.
El
temple és rematat per un campanar d'espadanya d'una obertura.
L'absis
és quadrat, una transformació moderna de l'original romànic semi-circular.
L’any
1964 va ser declarada monument històric de França.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada