dilluns, 23 de novembre de 2015

SANT AMANÇ DE PEDRÓS. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

L’església de Sant Amanç, propera al mas Pedrós, es dreça al fons d’una vall emboscada a la dreta de la riera de Pedrós (afluent de la riera de Relat). El lloc es troba en l’apèndix que es desprèn del sector meridional del terme de Santa Maria de Merlès ja endinsant-se en territori del Bages.
 

A la consulta etimològica. el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: del llatí petrōsu, mat. sign. Potser més aproximat lloc de pedres. 

L’església de Sant Amanç de Pedrós es trobava dintre el terme, tan extens del castell d’Oristà, en un lloc proper al terme del castell de Gaià, dins el comtat de d’Osona- Manresa i pertanyent al bisbat de Vic. En desfer-se el terme el segle XI es formà una quadra o terme autònom, el qual modernament ha estat unit al municipi de Santa Maria de Merlès.
 

L’església molt aviat devia adquirir la categoria de parròquia, que perdé posteriorment. Al llarg de la seva història fou sufragània de diverses parròquies.


El lloc de Pedrós i l’església de Sant Amanç es comencen a documentar del 982. Tot i que en un document de 1044 se situa la vila Pedrós al terme del castell de Gaià. L’església de Sant Amanç apareix citada el 1016 en la donació que feu Folc a Giaclavara de béns situats al castell d’Oristà, en el terme de Sant Amanç, en el lloc de Pedrós.

L’aparició d’un terme de l’església pot fer pesar que devia ser parròquia. Surt esmentada en una llista del bisbat de Vic de dates entre els anys 1025 i 1050  amb el nom de Pedroso. Aquest fet es corrobora en un document de 1069 que cita la parròquia de Sant Amanç “en el riu que en diuen Pedrós”.

Les funcions parroquials les perdé després de 1154, que apareix per darrera vegada com a parròquia: l’any 1331 quan el bisbe Galceran Sacosta de Vic visità la zona no fou visitada. 

En canvi fou visitada la propera església de Sant Miquel de Terradelles. De la qual Sant Amanç segurament va passar a ser sufragània. Però l'any 1686, aquestes dues esglésies apareixen ambdues com a sufragànies de Santa Maria de Gaià. Finalment, l'any 1878, Sant Amanç es vinculà a la nova parròquia de Sant Pau de Pinós. 
 
L'actual església és una reconstrucció del segle XII, bastida sobre la primera església, del segle X. 

És una construcció d'una sola nau, coberta amb volta de canó seguit i un absis semicircular a llevant de dimensions considerables. L'absis està cobert amb un quart d'esfera.  

Un simple ressalt, interposat entre la nau i l’absis, fa la degradació entre ambdós cossos de l’edifici. 

Els murs interiors de l'església descansen sobre arcs formers de mig punt.  

L'església no té cap tipus d'ornamentació. El temple rep llum a través de tres finestres: una quadrangular oberta a un costat de l’absis ( a l’altre cantó n’hi ha una altra d’obturada; una segona de doble esqueixada d'arc de mig punt adovellat i rebaixat, que s'obre al mur de migjorn. A ponent s'obre un rosetó. 

La porta, molt senzilla, s’obre al capdavall del mur de migdia també adovellada d'arc de mig punt, molt simple. El campanar que corona el mur de ponent és format per una espadanya amb dues obertures,  que actualment està força desfigurat.

 
L’església a desgrat d’haver estat utilitzada com a pallissa , està bastant conservada. S’hi pot accedir a l’interior al ser la porta oberta. 

No té culte des del 1936. Sant Amanç de Pedrós és una església, prop del mas Pedrós,  inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada