El
poble de Bolòs (20 h.2009) situat
a la vall de Llierca, al costat del veïnat de Salarça (Beget), en el que era
l'antic municipi de Freixanet incorporat a Camprodon el 1965.
Administrativament doncs és part del Ripollès tot i que geogràficament pertany
a l'Alta Garrotxa i humana i econòmicament a la Vall de Camprodon.
L’església
de Santa Maria de Bolòs fou consagrada l’any 1050. És esmentada en el testament
d’Ermessenda , vescomtessa de Bas, datat l’any 1119 en el que deixa un alou
situat a Santa Maria de Bolòs al monestir de Sant Joan les Fonts. L’any
1159 Pere Arnau restitueix un mas al
monestir de Sant Pere de Camprodon. També hi ha constància a, l’any 1195, d’una
donació feta a la catedral de Girona per part de Pere de Cervera i l seva mare
Marquesa d’unes propietats a la parròquia.
L’antiga
església parroquial, avui molt modificada en algun indret, originàriament
constava d’una sola nau, amb un planta rectangular, culminada a llevant per un
presbiteri, diferenciat a l’exterior, i coberta amb volta de canó seguit, molt
apuntada.
L’edifici
a llevant es complementava amb un absis semicircular, esfondrat, al qual
actualment hi ha construïda una sagristia. Tant les parets com les voltes foren
regruixades interiorment, potser per reforçar i aguantar l’empenta de la volta i
el campanar, que devien correspondre a una reforma.
El
campanar de planta quadrada, es troba situat a l’extrem nord –occidental i
sembla haver estat mutilat a l’altura de la coberta de la nau i coronat per un
cos quadrat, cobert amb lloses de llicorella a quatre vessants, i amb obertures
grosses.
La
façana nord-oriental presenta una sèrie de cinc arcuacions cegues al campanar, les
quals formen un grup independent dels que constitueixen les que hi ha situades
al mur de la nau, on hi ha sèries de dues arcuacions al mur de la nau,
separades per lesenes, que acaben al mur llis.
La
façana oposada es troba parcialment arrebossada sobretot la part superior i
caldria escatir-lo per veure si les possible bandes i arcuacions foren tapades
en les reformes.
Els
paraments interiors es troben enguixats i no s’ha aprecia cap element decoratiu
ni constructius.
La
porta, coberta amb un arcada adovellada, i una finestra de doble esqueixada, es
troben a la façana sud-occidental.
El
poc aparell visible en aquesta façana és de carrerons ben tallats, posats en
filades i ben travats.
La
construcció d’aquest edifici és pot situar vers els finals del segle XII, data
que podria correspondre a les parts més antigues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada