TORRE CAVALLERA. CAMPRODON. RIPOLLÈS

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Pujàvem des de la Colònia Estebanell a visitar l’església de Sant Miquel de Cavallera i des de la pista observàvem la Torre Cavallera. Una vegada visitat Sant Miquel ens apropàvem a conèixer la visible Torre, però potser la manca de temps ens va aconsellar fotografiar-la de lluny.

 

La torre Cavallera està situada al cim d'un turó, punt estratègic de la serra del mateix nom, des del qual es domina tota la vall del riu Ter fins a Sant Pau de Segúries. En aquest punt el riu Ter s’engorja bastant, per tant, el pas de persones, mercaderies, exèrcits es pot controlar millor. Era simplement una guaita, un lloc on hi havia una guarnició i no tenia funció d'habitatge. 

Aquesta torre o fortalesa, encara que es trobava a la vall de Camprodon, pertanyia al bisbat d’Urgell i no al comtat de Cerdanya, tal com succeïa amb totes les parròquies del bisbat d’Urgell d’aquesta comarca;  depengué del comtat de Besalú. El seu terme devia ser el mateix que el de la parròquia  i la seva funció devia ésser controlar el pas per la vall. Ajudava en aquesta funció el castell de Creixenturri, situat gairebé enfront. 

Les primeres notícies del lloc de Cavallera es troben en la documentació del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Les més antigues corresponen a una venda feta l’any 911 entre persones privades d’un alou. L’any 913 arran d’una reclamació de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, es reuní un tribunal presidit pel comte Miró de Cerdanya  i el comte Sunyer de Barcelona, i els vescomtes Ermemir d’Osona i Unifred de Conflent ( no és segur que també ho fos de Cerdanya). L’abadessa reclamava la propietat de diverses viles i les seves terres, la qual cosa hagueren d’admetre el habitants dels pobles , però foren excloses les possessions dels homes de la vila Cavallera. La parròquia de Cavallera apareix en la relació de parròquies del bisbat d’Urgell, del  final del segle X o principi de l’XI. continguda en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.

Posteriorment el monestir adquirí diversos béns a la vila de Cavallera. A partir dels anys 936 i 937 comença a documentar-se l’existència d’una fortalesa, ja que dues peces de terra donades aquests anys al monestir  se situen en la fortalesa del terme de Cavallera i en 937-938 és venuda un peça de terra situada al terme.

La vinculació al comtat de Besalú es confirma en la donació que l’any 959 féu el comte Miró de Besalú al monestir de Sant Joan de les Abadesses de la vila de Cavallera. 

Malgrat el domini del monestir, la fortalesa no semblà hi depengués. L’any 1328 el monestir pretengué el domini de la fortalesa enfront dels vescomtes de Bas, però sembla que reeixís en la seva reclamació , perquè les notícies posteriors estructuren el domini del rei, el vescomte de Bas i el més hipotètic, de la família Desbac. L’any 1265, l’abat de Camprodon comprà a Pere Desbac les senyories que posseïa a Camprodon i Cavallera. Aquesta venda no devia implicar la del castell de Cavallera , ja que l’any 1278 Sibil·la, comtessa d’Empúries i vescomtessa de Bas, reconegué al rei Pere el Gran que tenia en feu el castell de Cavallera pel rei i els seus successors. Aquest domini encara es mantenia l’any 1328, quan el monestir de Sant Joan de les Abadesses el reclamà als vescomtes de Bas. 

L’any 1292, durant la guerra amb Jaume II de Mallorca, els comissionats del rei declararen que calia s’instal·lés una guàrdia de dotze homes. En una llista de fortificacions del vescomtat de Bas s’esmenta la torre. 

Els vescomtes degueren vendre els seus drets doncs en el fogatge de l'any 1358, consta que el domini del castell de Cavallera pertanyia a Pere Palomera i a Francesc de Casademunt els quals també alienaren els seus drets, ja que en el fogatge de 1365-1370, té el domini Dalmau de Barcelona. 

En endavant, les notícies sobre el domini del castell s'esvaeixen i només se sap, esporàdicament (principis del s XVII i principis del s XIX), que havien passat a la corona. Poc després d'aquest últim esment, les senyories jurisdiccionals s'aboleixen. El paper estratègic de la torre minva a partir del s XIV. Amb tot, s'hi poden veure diversos búnquers fets durant la guerra civil del 1936-1939. 

Torre de planta quadrada; els murs, a l'exterior, tenen una longitud de 6,50 m. El gruix sobrepassa un metre. L'alçada és d'uns 11 m. Tenia un nivell inferior sense cap obertura i dos pisos superiors. La porta és situada al primer pis del mur nord-oriental, a uns 4 m de terra i s'hi accedia mitjançant una escala llevadissa. 

 Les voltes que suportaven els dos trespols eren apuntades. La porta és composta per un arc de mig punt format per vuit dovelles ben treballades de mides diverses. Encara és ben visible la volta de canó que formava el primer sostre. 

El primer pis hi ha dues espitlleres de 60 cm d'ample (interior) i 10 cm d'ample (exterior). A l'exterior són formades per tres parelles de carreus situats banda i banda. A excepció de les pedres dels angles i dels cantells de la porta i finestres, ben treballades, els carreus restants són escairats i no gaire treballats. Les mides varien molt, 15 x 75, 30 x 20,... A l'interior l'aparell encara és més irregular. Fins i tot, i segurament per raons de construcció, en un racó hi ha unes filades amb opus spicatum. 

Pel que fa a la datació, malgrat la fortalesa és documentada el segle X i la torre el segle XII però la torre actual fou segurament construïda entre els segles XIII i XIV. 

La Torre Cavallera està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.