En
la nostra volta per la terres del Ripollès des de la carretera observàvem
aquest petit poble situat a poca distància de la carretera, entre Sant Pau de
Segúries a Camprodon. Poc després trobàvem el cartell indicador amb el nom de
La Ral. Com en el grup de cases havíem vist el campanar d’una església vam
voler almenys fer unes fotografies.
La Ral és un poble
(52 H. 2009) del municipi de Sant Pau de Segúries, situat a l’antiga plana de
Miralles, al N del terme, a la dreta del Ter. El lloc pertanyia a la batllia de
la Rovira del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
S'originà
en 1248-50, quan el rei Jaume I adquirí aquest lloc per edificar-hi una vila on
havia de residir “el veguer de les muntanyes de Camprodon”. El seu veguer Ramon
de Pompià li va aconsellar a causa de l’oposició de l’abat del monestir de Sant
Pere de Camprodon, senyor de la vila, a admetre al veguer reial a residir a
Camprodon.
El
nou emplaçament escollit pertanyia a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, que
el cedí al rei, amb el pacte que la nova vila —de domini reial (d’aquí el nom
de la Ral)—, a més de la residència del veguer, havia de tenir mercat i
notaria, de la qual l’abat percebria la meitat dels drets.
L’èxode
de molts dels habitants de Camprodon, al nou lloc de la Ral, féu claudicar
l’abat de Camprodon, que l’any 1251 cedí al rei el domini de la vila, que
esdevingué, així, centre de la vegueria de Camprodon.
La
nova fundació de la Ral fou abandonada, però els abats de Sant Joan de les
Abadesses urgiren davant la cúria reial la venda que havien fet al rei el 1250
i els pactes de creació de la vegueria de la Ral. Aquesta discussió acabà amb
la concòrdia del 1262, per la qual el rei reconeixia la sots-vegueria de la Ral
amb jurisdicció sobre tots els termes del monestir de Sant Joan, incloent-hi
els súbdits del monestir a les parròquies de la vall de Bianya, Salarsa i
Tregurà (en total, set parròquies).
L’existència
d’aquesta sots-vegueria fou la causa de molts conflictes entre els homes de
Camprodon i els de Sant Joan de les Abadesses per qüestió de jurisdicció; però
gràcies a la influència dels abats santjoanistes, la vegueria o sots-vegueria
de la Ral subsistí, malgrat perdre competències, fins a al seva abolició l’any 1716. Tanmateix,
estigué sempre regida pel veguer de Camprodon o del Ripollès i Osona.
Tot
i això, la vila o lloc de la Ral no prosperà, i no passà mai de ser un petit
nucli de 12 a 20 famílies. Durant aquest període, el veïnat de la Ral, adscrit
al municipi de Sant Pau, va tenir més importància que aquest per motius
administratius.
El
1388 s’hi bastí la capella de Santa Maria de la Gracia, que fou molt afectada,
com la majoria de les seves cases, pel terratrèmol del 1425. L’actual edifici
pertany a l’any 1609, i està sota la mateixa advocació. És sufragània de la de
Sant Pau de Segúries.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada