Aquesta
vegada hem visitat el municipi de Vallfogona de Ripollès. i prop de la masia de
Ragort hem conegut l’església de Santa Cecília, també de Ragort.
De
l’església de Santa Cecília de Ragort, malauradament, igual com succeeix amb
altres esglésies i capelles del país , poques, per no dir ni una, són les
noticies documentals que hi ha, tan sols aquelles que el mateix edifici dóna.
Hom
sap que Santa Cecília de Ragort fou erigida per cobrir el servei religiós d’un
antic nucli rural, però que molt aviat fou absorbida per la parròquia de Sant
Julià de Vallfogona.
L’any
1611, el visitador episcopal demanà que fos restaurada, puix que tornava a
estar en ruïnes, situació en la qual continua actualment, i més quan des de l’any
1936 no té servei.
Té
una finestra absidal de esqueixada simple i dues més al mur de migjorn, on
havia la primitiva porta, actualment tapiada.
A
la porta de ponent hi ha la porta nova i un ull de bou refets. El mur lateral
de tramuntana té més gruixària que no pas l’oposat i, a més, presenta una
degradació interior i exterior vers l’absis, que no es veu al canto de migjorn,
de manera que la planta resta asimètrica respecte a l‘eix longitudinal.
La
coberta, deia fa trenta anys Catalunya Romànica, apareix gairebé tapada per la
vegetació arbòria. Actualment les herbes i l’heura tenen la mateixa finalitat
de no deixar-la veure. Fou feta amb
lloses de pedra barrejades en teules de
ceràmic a amb un petit ràfec de pedra.
Es
pot observar l’aparell de la volta, potser refeta , amb carrerons a plec de
llibre molt ben col·locats i conservat a pesar de l’abandó.
L’Enciclopèdia
Romànica assenyala que l’edifici havia
estat utilitzat com estable, actualment alguna ànima misericordiosa ha lligat
un palet a la porta impedint l’entrada del bestiar.
La
seva extrema senzillesa fa difícil la datació amb tot es pot aventurà per la
seva arquitectura que pertany al segle
XII.
Segons
van sentir dir per una persona del poble fa trenta anys va haver la intenció de
refer la coberta. Potser l'herbei a completat aquesta missió.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada