divendres, 6 de novembre de 2015

SANT MIQUEL D’OLÓ. SANTA MARIA D’OLÓ. MOIANÈS.

TERRES DEL MOIANÈS. 

Els Amics de l’Art Romànic del Bages vam passar-nos, com sempre amablement, una circular d’una sortida matinal a Santa Maria d’Oló. Com sempre som interessats en conèixer nous indrets del nostre país acudíem a la seva invitació. 

 
Vam visitar l’església de Sant Miquel d’Oló, romànica del segle XI, situada al costat del mas de Sant Miquel, al nord-est de la Rodoreda, a l’extrem occidental de la Serra de l’Estany. 

A la nostra consulta etimològica el diccionari Alcover-Mol ens dóna aquesta definició.: potser del llatí *Aulōne, derivat del nom personal Aulus. 

Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell d'Oló, dins la parròquia de Santa Maria. Es desconeixen les dades de la seva fundació, però es té notícia de la seva existència per dos llegats testamentaris dels anys 1130 i 1162. En els testaments de Guillem d'Oló (1203) se l'anomena com a Sant Miquel d'Olzinelles. 

Apareix citada el 1270 i 1331, data en que el bisbe de Vic prohibeix que s'hi celebri missa els diumenges.  

El 1686 es diu que s'hi torna a dir missa. En aquestes dates el mas i la capella eren propietat de la comunitat de beneficiats de Moià. D'aquesta comunitat en continuarà depenent fins al segle XIX.  


Des de 1936 quedà fora de culte i actualment es troba en estat de total abandó i deteriorament. Això són les dades trobades, però la realitat ha canviat els propietaris del mas esta rehabilitant el terme: les dues dependències, mas i església; i aprofitant les terres per una explotació vinícola. 

Església d'una sola nau amb absis semicircular a sol ixent. Originàriament coberta amb volta de canó, però amb les reformes de principi del segle XVIII aquesta fou reemplaçada per una falsa volta de guix i maçoneria, al temps que s'enlairaven els murs de la nau.  

Actualment les parets han estat repicades i altre cop surten els primers carreus. La volta ha esta netejada i malgrat ha estat perduda es veu la seva arrancada dels murs. S’ha construït un embigat de fusta i esta coberta a doble vessant amb teules. 

L'absis és amb volta de quart d'esfera, i al centre d'aquest s'obre una finestra de doble esqueixada, de mig punt i adovellada. La seva teulada esta coberta amb lloses. 

L'aparell és obrat amb petits carreus regulars i disposats en filades i a trencajunts.  


Ara bé, cal distingir aquest aparell que acabem de presentar, corresponent a la part primitiva de l'església, del de la part enlairada, força desordenat i poc acurat. Al mur de migdia hi ha la porta d'accés, que és de mig punt i adovellada.
Damunt la teulada un campanar d’espadanya completa el conjunt. 

Hi ha unes restes de pintures a l’absis però no és pot certificar encara la seva època ni autenticitat. 

Aprofitem l'ocasió per mostrar una fotografia de l’estat en que estava l’església fins ara. 

Ens és grat veure que hi ha persones que els hi agrada conservar les antigues construccions, no oblidant-se de la nostra terra i la nostra història. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada