dimecres, 11 de novembre de 2015

SANTA MARIA DE CAMPRODON. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

L’església de Sant Pere fou consagrada l’any 904 com a església parroquial de Camprodon, Creixenturri, de Segúries i altres viles del redós. Al llarg del segle X varen aparèixer dues parròquies més, la de Sant Cristòfol de Creixenturri i de Sant Pau de Segúries, la primera adscrita al monestir de Camprodon i la segona passada molt aviat al monestir de Sant Joan de les Abadesses.. En ésser erigida en monestir l’església de Sant Pere, vers l’any 950, la concurrència de feligresos perjudicava la vida monàstica, i per això, com succeïa amb la majoria del monestirs, els monjos varen edificar aviat una segona església sota l’advocació de Santa Maria, per l’ús dels feligresos, tot reservant a la de Sant Pere només alguns drets de preeminència que varen subsistir fins al 1759.
 

Aquesta església va ser començada potser el 1013 per l'abat Pere de Sant Pere de Camprodon, davant mateix del monestir, i es va acabar l'any 1016. Ben aviat es va convertir en parròquia, gràcies a la puixança de la vila de Camprodon i fou a partir d'aquest moment que van començar les tensions entre la parròquia i el monestir. Fou restaurada el 1096 i ha estat engrandida i modificada posteriorment en diverses ocasions.

 
El primer document que l’esmenta ja en ple funcionament és la butlla del papa Benet VIII al monestir de Sant Pere: “la parròquia de la mateixa vall, l’església de Santa Maria, amb els delmes i les primícies i les oblacions dels fidels sense tribut”.

 
Igualment en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere en el monestir, del l’any 1169, la primera església  que els bisbes consagrants diuen que està unida al monestir és la de Santa Maria.

 
L’església actual, adossada a la rectoria, és un edifici gòtic del segle XIV, format per una amplia nau amb absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. L'absis és reforçat externament amb contraforts i gairebé sense obertures a l'exterior. Es conserven dues capelles laterals d'època gòtica. La resta han estat modificades al llarg dels segles.  

Formant cos amb l'actual església hi ha una torre, que adquireix tot el caràcter d'obra de fortificació: els carrerons, l'escassetat d'obertures i els merlets, així com l'emplaçament, semblen denotar una pretèrita funció defensiva. De fet, la torre, de planta rectangular, constitueix avui un element més de l'església.   

S’observa Opus spicatum al campanar, segurament per imitació d'una paret o element original anterior, probablement romànic. Posteriorment a la seva construcció, el temple fou sobrealçat i fortificat.  

Posteriorment ha estat molt modificada, fet que ha deixat pràcticament ocultes les línies gòtiques, només visibles en la capçalera. En l'any 1677 es va construir una sagristia i els va refer la volta del presbiteri.  

Anys més tard, entre  1710 i el 1722, es construeix el cor i la capella dels Dolors on es troba la preciosa Pietat de l’escultor Ramon Amadeu. Per a construir aquest espai fou necessari cegar la façana oest i la seva portalada. D'aquesta manera va quedar com a porta principal d'accés al temple la situada en el mur sud, que va ser molt modificada.
 
En una de les capelles laterals s’alberga una exposició permanent d’orfebreria religiosa procedents de les parròquies de la Vall de Camprodon (segles XV al XX). 

Guarda també les relíquies de Sant Patllori i elements que es creuen procedents del monestir, com els quatre capitells romànics col·locats primerament a la porta d’entrada i després com a suport de l’ara de l’altar major. Aquests capitells es diu procedeixen del claustre i són d’escola típicament rossellonesa.   

Segons la llegenda de Camprodon, uns monjos benedictins van decidir d'anar a Embrun per a prendre'n relíquies de Sant Patllari i dur-les al seu monestir. Un cop preses (les robaren), les col·locaren en una caixa que va transportar un ase. Quan arribaren a la rodalia de Camprodon, l'animal no va voler continuar el camí, per molt que els monjos insistiren. L'ase va fer tres guitzes sobre el terra i van sorgir-ne tres deus d'aigua (que encara avui poden veure's a la Font de Sant Patllari): els monjos, en veure-ho, van deixar lliure l'ase, que va començar a voltar pel poble i va passar pel davant de les esglésies del Carme i Santa Maria, fins que arribà al monestir de Sant Pere de Camprodon, on entrà i s'hi quedà. Els monjos, llavors, van deixar-hi les relíquies del sant.
  

Avui, les relíquies es troben a l'església de Santa Maria de Camprodon, en l'Arqueta de Sant Patllari, una bella peça d'orfebreria gòtica del primer terç del segle XIV i que tot fa pensar procedeix de l'esmentat monestir de Sant Pere.  

Es tracta d'un reliquiari destinat a guardar les restes d'aquest personatge. Malauradament es conserven poques peces d'aquest tipus, i aquesta, malgrat els desperfectes que presenta, n'és un bon exemple. Un altre exemplar n'és l'Arqueta de Sant Martirià de Banyoles, espoliada el 1980.  

L’església de Santa Maria forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 
 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada