dilluns, 9 de novembre de 2015

PONT NOU DE CAMPRODON. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Visitàvem la vila de Camprodon i quedàvem admirats davant del Pont Nou. Altres ponts travessen les lleres del dos rius però aquest posseeix una presència magnífica.  
 


Situat dins el nucli urbà de Camprodon, és un dels elements més característics de la població. 

A la consulta etimològica del nom de la població el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: del llatí campu rotŭndu, ‘camp rodó’. || 1. topon. Vila situada en la confluència del Ritort i del Ter. En el documents antics el nom de Camprodon alterna amb la forma Campredon. De Gerones e de Ampurla e de Campredon, Pere IV, Cròn. 131. Per Ripóll y per Camp-Redòn, Pere IV, Cròn. 357.

 
El Pont Nou de Camprodon es troba sobre el Ter, just després de la seva confluència amb el Ritort, que separa la Vila de Dalt (o nucli centrat pel monestir) de la Vila de Baix. S’alça sobre el riu Ter que dóna pas al carrer de Sant Roc, per on s’entra al que s’anomena la vila de baix, formada en època medieval i voltada de muralles.  

El pont de doble vessant, dit d’esquena d’ase, amb una longitud total de 61 m. és format per un arc central, amb 20,90 m. de llum i una alçada de 14,50 m. Al costat de ponent d’aquesta arcada encara hi ha quatre arcs més.  El més proper al centre del pont i el més gran  té una amplada de 7,30 m. 

Al costat de llevant  de l’arcada hi ha un altre arc, sota el que passa un carrer. A banda i banda de l’arcada central hi ha, a una certa altura, dues obertures més, dos petits arcs, actualment cegats, pensats per deixar passar l’aigua en cas de riuada. També coneguts amb el nom d’aforadors. 

Damunt l’obertura de llevant s’alça, al nivell superior, l’anomenat portal de Cerdanya, en una de les portes del qual hi ha l’escut de la vila, la data de 1562 i un petit matacà. En l’altra porta, la més oriental, hi ha la data de 1682. 

L’amplada del pont és de 3,20 m., a la qual cal treure, a la part superior, els 50 cm. que fan actualment cadascuna de les baranes.  

A més, adossats a totes dues cares, al costat de ponent de l’arcada principal, hi ha sengles esperons; el del costat de tramuntana, situats aigües amunt, és refet. 

L’aparell és força irregular. Els carreus de la part baixa dels estreps són més grossos. A la part superior  són menys treballats i de mides més diverses. Les dovelles dels arcs són. en canvi, formades per pedres més ben treballades. Així mateix, a la part baixa del muntants de l’arcada principal, per sobre i per sota la cornisa. hi ha uns carreus més petits molt ben escairats. Disposa de tallamars a banda i banda del pilar central.

 
Malgrat sigui difícil d’assegurar, és possible que la construcció d’aquest pont (llevat evidentment del portal superior) fos feta al final del segle XIII. En un document de 1316, s’esmenta un “Pont Vell”, fet que fa pensar que ja havia d’existir el Pont Nou. 

El pont, la silueta del qual constitueix un dels símbols de la vila, fou restaurat el 1930, probablement per Jeroni Martorell. 

Va ser declarat Monument Històric-Artístic en 1976. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada