Mentre visitàvem la església romànica
de Sant Julià, del poble de Canalda, observàvem a la muntanya davant nostre tota
una sèrie de coves.
Les anomenades “coves dels
moros” són situades al costat nord-occidental del llogaret. En l’encinglerat
del Puig Sobirà, conegut també amb el nom de la roca de Canalda. a ponent de la
riera del mateix nom, en un terreny ple de coves. esplugues i avencs.
Segons CR l’historiador Joan
Serra i Vilaró creia que en aquesta zona muntanyenca, en època de la invasió
àrab, els cristians es mantingueren invictes. S’hi establiren als llocs que per
les seves condicions naturals oferien garanties de defensa; o bé crearen les
seves pròpies fortificacions.
A les vendes d’alous d’aquest
territori, dels segles X i XI, a més de les masies feien constar les esplugues.
Quan al topònim castells o
coves dels Moros, el mateix historiador creu que, enacar que rebia aquest nom,
és molt possible que la fortificacions fos obra dels moros. sinó dels cristians
que les habitaven en aquella època.
L’únic accés a aquestes balmes
suspeses a 20 m. d’altura al mig del cingle és per l’espadat. Les coves tenen
un recorregut d’uns 11 m., llevat de la cova lateral que té 8. Per accedir-hi
havia una escala llevadissa, gràcies a la qual els habitants de la contrada
podien aïllar-se o comunicar-se.
A l’exterior, les coves es comuniquen totes entre si mitjançant un llarg passadís tancat a migdia per una barana de pedra que protegia a la gent d’estimbar-se. La font del Clot, que roman al lloc més espaiós d’aquest passadís, els proveïa de l’aigua que calia.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada