dimecres, 13 d’abril de 2016

SANT SERNI DE LA PEDRA. LA COMA I LA PEDRA. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS. 

Visitàvem el lloc de la Pedra i la seva església sota l’advocació de Sant Serni (Sant Sadurní).

 
Mai tan ben empleat un nom la Pedra i damunt la pedra o la roca s’aixeca aquesta ben conservada església. Muntanya amunt, en el cim, les restes del castell on oneja al vent del matí una senyera catalana.
 

La Pedra és un poble (62 h. 2009) de caràcter disseminat del municipi de la Coma i la Pedra, dit també la Pedra i la Coma, situat a 999 m alt., a l’esquerra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu. Fou de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys.  

La recerca al DCVB no podia donar definició més concloent i fàcil.: del llatí pĕtra. 

D’aquesta església parroquial es tenen notícies de molt antic. L’església parroquial dedicada a sant Sadurní és esmentada ja el 839?. El bisbe Galderic d’Urgell aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de lLord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, refeu l’organització parroquial; per la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós. Fou vers l’any 948, que el bisbe Guisad II, reclamà la restitució dels drets usurpats acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de tots els sacerdots que havien regentat l’església i dels bisbes que els havien nomenat. 

La Pedra fou regentada per Golgiscle al servei del bisbe Galderic, durant el regant de Guifré el Pelós. Després Emegild, sota el mandat del bisbe Nantigis (900-914). Ansefred en temps dels bisbes Nantigis i Radulf (914-940) i Prudenci, Giscafred i Gudila sota el servei del mateix Radulf.

 
L’església fou consagrada novament el 29 de novembre de 962 pel bisbe Guisad II. El motiu d’aquesta nova reconciliació fou el vessament de sang i l’homicidi que hi perpetraren el mateixos veïns. El temple havia estat consagrat pel bisbe Guisad I (857-872). Més tard el bisbe Ermengol la cedí en el seu testament (1035) a Santa Maria d’Urgell. Encara es troba una altra consagració, probablement  fruit d’una nova reconstrucció, l’any 1057, pel bisbe Guillem Guifré, a precs dels clergues i veïns.
 

El 23 de maig de 1196, Pere, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, cedí en emfiteusi a Guillema Guixera i el seu fill Guillem dues peces de terra que el priorat de sant Llorenç posseïa en aquesta parròquia . Finalment consta que el 23 d’octubre de 1423  uns comissionats de Sant Llorenç de Morunys  es presentaren a Cardona a demanar a la comtessa Joana que impedís que el rector de la Pedra, Bonanat Sarri, actués en qualitat de comissionat del bisbe d’Urgell per perseguir els rebels del terme del priorat, ja que el territori del monestir era exempt per la seva dependència de Tavèrnoles i la seva subjecció a l’abat i al papa, però no al bisbe.  
 

D’aquest temple és ben difícil fer-se una idea de quina devia ser l’estructura original romànica, atesa les importants modificacions, reformes i afegitons  que ha sofert, els qual fan pensar que deu restar ben poca cosa de l’edifici primitiu.  

Certes dades del cartell explicatiu és diuen que és una església romànica del segle IX amb tres absis quadrats amb volta de canó, amagats entre els afegits posteriorment al segle XVIII. 

L’edifici actual és d'una sola nau, coberta amb volta de canó amb un transsepte marcat i orientada a llevant. Conserva part dels murs originals.

La porta és de grans dovelles formant un arc de mig punt i resseguida per una pestanya amb bisell de frontis. 

La construcció fou sobrealçada i es va afegir una cambra rectangular que fa de sagristia, coberta amb una teulada a dos vessants més baixa que la de l'església, també coberta a doble vessant.  

 
Entre el campanar i l'absis alt, encara es veu una paret amb aparell romànic i amb una finestra d'arc de mig punt monolític. El campanar és una torre massissa quadrada, adossada al mur del costat de l'evangeli i molt deformada i amb una finestra de doble esqueixada.
 
Tota l’església mostra pel seu estat la restauració efectuada en els darrers anys.

 
Conserva en el seu interior un altar barroc de fusta policromada de l’escultor Joan Ballús. Consta el nom del pintor Joan Andres  i al seu costat la data de l’any 1681. Fou restaurat i retornat al seu lloc l’any 2013.
 
Sant Serni de la Pedra és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  

Text ii recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada