Visitàvem el poble de Prats de
Balaguer i la seva església sota l’advocació de Santa Maria. Aquesta església
també és coneguda sota l’advocació de la Trinitat.
L’església de Santa Maria, amb
el cementiri al costat, és en un lleu monticle a uns 300 m. del petit nucli
agrupat del poble.
El poble de Prats de Balaguer és
un nucli de població que forma part del municipi de Fontpedrosa des de l’any
1822. Entre 1793 i 1822 havia format part del municipi de Prats i Sant Tomàs
juntament amb el poble veí de Sant Tomàs de Balaguer.
El lloc de Prats de Balaguer
és esmentat des del segle X, però la primera notícia en referència a l’església
és del any 1267. No obstant, l’any 1220 en un acte celebrat a Elna ja hi signà
el prevere de Prats, anomenat Jaume. També hi ha constància que els anys 1279 i
1280 el domer i el sagristà de la parròquia de Prats de Balaguer
contribuïren a la dècima recaptada a la
diòcesi d’Elna.
És una església romànica d’una
sola nau i un absis semicircular a llevant. Posseeix un campanar de torre al
costat del migdia. L’edifici ha estat transformat en múltiples ocasions.
Les modificacions corresponen
a dues capelles afegides a tramuntana. També hi ha afegides, probablement al
segle XVIII, una altra capella i la sagristia al costat del migdia.
Tots els paraments han estat
recoberts per una capa de ciment que dóna a l’edifici un color blanquinós. El
mal estat de la construcció motivà l’adjunció de dos grossos contraforts a
l’absis i dos més a la façana de ponent.
La nau és coberta amb volta de
canó, reforçada per dos arcs torals de mig punt, sobre pilars adossats.
L’absis, desviat de l’eix de la nau té volta de quart d’esfera i és comunica
amb la nau per mitjà d’un doble plec de mig punt que serveix d’arc presbiteral.
La porta és al centre de la
façana de ponent. És petita i senzilla, de dos arcs en degradació. L’arc intern
(mig amagat amb ciment) té dovelles i carreus grans de granit. En aquesta
façana hi ha un ull de bou fet amb dovelles polides.
A l’absis queden dues
finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt. Aquest absis té decoració
llombarda en el parament extern que resta lliure dels contraforts posteriors.
Segurament aquesta decoració seria molt similar a la de Sant Andreu d’Évol.
El parament romànic sols és
visible en un tram de mur meridional on ha caigut l’arrebossat. És de carreuons
de mida mitjana i sense polir, alineats amb regularitat i amb abundant morter.
Per l’apreciació de la seva
estructura original, el material de l’aparell, les voltes i la decoració
absidal es pot considerar que aquesta església pertany al segle XI.
Tot fa suposar que el campanar
és de la mateixa època (amb certes dubtes). És una torre quadrada que té un pis
alt amb quatre obertures de grans dimensions d’un sol arc i situades una a cada
façana. Aquests murs no tenen cap ornamentació. A migdia una porta elevada d’un
sol arc de mig punt comunica en l’exterior. Acaba en forma piràmidal i la
coberta és amb lloses de pissarra.
Antigament hi havia una imatge
romànica de la Mare de Déu, tallada en fusta que fou robada fa anys. Ha
destacar el forrellat de la porta de l’església.
A observar la torre del
rellotge al centre de les cases del poble i les restes del castell ja una mica
allunyades.
També ens va alegrar veure la
majoria dels rètols dels carrers en català i la font amb una lleixa amb llibres
a disposició de les persones amants de la font i la cultura.
Text i recull dades_ Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada