divendres, 8 d’abril de 2016

SANTA MARIA DE PRATS DE BALAGUER. FONTPEDROSA. CONFLENT.

PETJADES PER LA CATALUNYA NORD. 

Visitàvem el poble de Prats de Balaguer i la seva església sota l’advocació de Santa Maria. Aquesta església també és coneguda sota l’advocació de la Trinitat.


L’església de Santa Maria, amb el cementiri al costat, és en un lleu monticle a uns 300 m. del petit nucli agrupat del poble. 

El poble de Prats de Balaguer és un nucli de població que forma part del municipi de Fontpedrosa des de l’any 1822. Entre 1793 i 1822 havia format part del municipi de Prats i Sant Tomàs juntament amb el poble veí de Sant Tomàs de Balaguer.

 
El poble és situat a 1.309 m alt, en un costat que domina la confluència de la ribera de Balaguer i la Tet, a la sortida de la vall de Balaguer. 

El lloc de Prats de Balaguer és esmentat des del segle X, però la primera notícia en referència a l’església és del any 1267. No obstant, l’any 1220 en un acte celebrat a Elna ja hi signà el prevere de Prats, anomenat Jaume. També hi ha constància que els anys 1279 i 1280 el domer i el sagristà de la parròquia de Prats de Balaguer contribuïren  a la dècima recaptada a la diòcesi d’Elna.

 
És una església romànica d’una sola nau i un absis semicircular a llevant. Posseeix un campanar de torre al costat del migdia. L’edifici ha estat transformat en múltiples ocasions. 

Les modificacions corresponen a dues capelles afegides a tramuntana. També hi ha afegides, probablement al segle XVIII, una altra capella i la sagristia al costat del migdia.  

Tots els paraments han estat recoberts per una capa de ciment que dóna a l’edifici un color blanquinós. El mal estat de la construcció motivà l’adjunció de dos grossos contraforts a l’absis i dos més a la façana de ponent. 

La nau és coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals de mig punt, sobre pilars adossats. L’absis, desviat de l’eix de la nau té volta de quart d’esfera i és comunica amb la nau per mitjà d’un doble plec de mig punt que serveix d’arc presbiteral. 

La porta és al centre de la façana de ponent. És petita i senzilla, de dos arcs en degradació. L’arc intern (mig amagat amb ciment) té dovelles i carreus grans de granit. En aquesta façana hi ha un ull de bou fet amb dovelles polides.
 

A l’absis queden dues finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt. Aquest absis té decoració llombarda en el parament extern que resta lliure dels contraforts posteriors. Segurament aquesta decoració seria molt similar a la de Sant Andreu d’Évol. 

El parament romànic sols és visible en un tram de mur meridional on ha caigut l’arrebossat. És de carreuons de mida mitjana i sense polir, alineats amb regularitat i amb abundant morter.

Per l’apreciació de la seva estructura original, el material de l’aparell, les voltes i la decoració absidal es pot considerar que aquesta església pertany al segle XI. 

Tot fa suposar que el campanar és de la mateixa època (amb certes dubtes). És una torre quadrada que té un pis alt amb quatre obertures de grans dimensions d’un sol arc i situades una a cada façana. Aquests murs no tenen cap ornamentació. A migdia una porta elevada d’un sol arc de mig punt comunica en l’exterior. Acaba en forma piràmidal i la coberta és amb lloses de pissarra.
 


Antigament hi havia una imatge romànica de la Mare de Déu, tallada en fusta que fou robada fa anys. Ha destacar el forrellat de la porta de l’església.

A observar la torre del rellotge al centre de les cases del poble i les restes del castell ja una mica allunyades.


També ens va alegrar veure la majoria dels rètols dels carrers en català i la font amb una lleixa amb llibres a disposició de les persones amants de la font i la cultura.  

Text i recull dades_ Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada