TERRES DEL SOLSONÈS.
Visitàvem el llogaret de
Sàlzer i la seva capella sota el patronatge de Santa Magdalena.
Salzer és llogaret (4h. 2009)
situat a 970 m alt., a la capçalera del riu de la Móra, afluent, per
l’esquerra, del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial que depèn
de la de Valldan. Formà part, al segle XIX, del municipi de la Móra Comdal i
Sàlzer.
El Sàlzer s'ubica al sector
occidental del municipi d’Odèn, al sud de la capçalera de la solitària vall de
la Mora Comtal i al peu dels cingles de conglomerats de Serra Seca. Aquesta
vall és una de les vall tributaries del Segre, prop del congost d’Oliana, al
costat nord occidental del barranc de la Móra Comtal.
La consulta etimològica al
nostres llocs habituals aquesta vegada no ens ha donat cap definició potser per
ser prou referencia als arbres que poblen o poblaven el lloc.
Diu CR que aquesta esglesiola,
de la qual no han pogut trobar cap dada històrica és mig abandonada i malmesa. Actualment
l’han dotat d’una nova teulada de lloses, sistema modern no sobreposades. No
sabem si després serà recobert altre vegada de les teules, ben apilades al seu
costat.
L’edifici és de nau
rectangular coberta amb volta de canó sobre repeu. Està capçada a llevant per
un absis que supera el semicercle. A causa de la diferent llargada dels murs de
la nau, aquest absis és desviat respecte aquesta.
L’absis s’obre a la nau
mitjançant un arc pre-absidal de mig punt en degradació, el qual arrenca d’una
imposta trapezoïdal bisellada, decorada amb dues cares ovoides separades per
mig cilindre apaïsat, amb motllures als extrems i amb una prolongació
rectangular al damunt. Una de les cares de la banda de migdia té incises unes
línies que figuren cabells. La més ben conservada és la més propera a la porta
del costat de migjorn. Prop seu hi ha una pica d’aigua excavada al mur de
l’absis.
El frontis, d’angles
reforçats, té una porta d’arc adovellat de mig punt. Damunt seu hi ha una
finestra en forma de pany de clau, treballada en un bloc de pedra tosca, a
l’interior té esqueixada i sortida rectangular.
La construcció és coronada per
un campanar d’espadanya amb dues finestres d’arc adovellat de mig punt. Hi ha
les ruïnes d’una capella adossada al mur de tramuntana. Al frontis pro d ela
porta , arrenca una paret que tanca el cementiri.
L’aparell és molt poc polit,
de carreuons simplement escairats. Són
disposats en filades uniformes, però molt barroeres. La qual cosa posa
en evidència que és una construcció rural de data avançada, tal vegada com diu
el rètol del segle XII.
Santa Magdalena del Sàlzer és una església inclosa a l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Quan fas el recull de dades et
dols que són majoritàriament la majoria d’aquestes esglésies tancades i t’adones de tants detalls que no has pogut
veure. Curiosament també trobo el nom de
Santa Eugènia associat a aquesta església suposo que erròniament.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada