SANTA MAGDALENA DE TRAGINES. LA COMA I LA PEDRA. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS. 

Després de pujar una pista de terra i pedra solta i fer els darrers metres  a peu visitàvem l’església de Santa Magdalena de Tragines.

 

La església se Santa Magdalena és troba dins el terme municipal de la Coma i la Pedra, a poca distància del Cardener que davalla per llevant, a la falda del Port del Comte, que té a ponent. Gaudeix d’una situació privilegiada contemplant, llunyana la serra del Verd. És divisa Sant Llorenç a migdia, amb la serra dels Bastets com a fons.

 

 No hi ha cap documentació d’aquesta església de propietat privada. Si es donés ,però per bona la possibilitat que abans fos advocada a Sant Esteve, tal com insinua Manuel Riu, hauria un document del 14 d’octubre de 1084, amb el qual consta que el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva dona Adelaida cedeixen a Sant Llorenç de Morunys l’església de Santa Creu d’Oller, que limita a tramuntana amb Sant Esteve (Santa Magdalena?).

 

Hi ha dubtes de si estem davant d’una església primitiva d’absis semicircular i una nau posteriorment allargada o d’un absis quadrat al qual fou afegit posteriorment un de semicircular. La primera possibilitat sembla la més mereixedora de crèdit. És ben visible la part sobrealçada de la nau i de l’absis. La modificació efectuada a l’absis motivà el canvi de la coberta per l’actual, que és a un sol vessant. 

La construcció és de pedres mínimament treballades i disposades en files irregulars. 

En allargar la nau aquesta va guanyar una mica més d’amplada. Les cobertes de la nau són a dos vessants amb dos trams de diferent alçada. 

Per el que fa a finestres té una de doble esqueixada i arc de mig punt a l’absis i una altra a migdia d’una esqueixada amb arc de mig punt, També una tercera a la part sobrealçada molt senzilla. La porta al frontis esta coronada amb grans dovelles que formen un arc de mig punt.

 

El frontis és coronat amb un campanar d’espadanya amb dues obertures d’arc de mig punt adovellat. 

A l’interior la nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada.

 

Actualment forma part del trajecte de la Ruta de les Ermites. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.