Visitàvem el poble de la Coma
i la seva església sota l’advocació de Sant Quirze i Santa Julita.
Quirze i sa mare Julita
o Julieta van ésser dos
cristians màrtirs l'any 304 a Tars. No se'n conserva cap testimoni històric i
la seva història consisteix en llegendes i tradicions pietoses. Més que
probablement, es tracta de personatges llegendaris. Són venerats com a sants a
tota la cristiandat, com a protectors dels pobres i els nens.
La Coma és un poble (130
h.2009/ 1.006 m alt.) del municipi de la Coma i la Pedra, del qual és el centre
administratiu, vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu.
La consulta etimològica al
DCVB ens dóna aquesta definició.: del gàl·lic cŭmba, ‘vall’. Es troben formes
paral·leles de coma en una pila de dialectes gal·lo-romànics.
Aquesta església es trobava
dins l’antic terme del castell de la Pedra. Formà part de la batllia de Sant
Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona.
Inicialment degué ser només
una capella o sufragània de la parròquia de la Pedra, i degué passar
posteriorment a tenir funcions
parroquials. Depengué del monestir de Sant Llorenç a de Morunys i del de Sant Serni de Tavèrnoles.
L’absència de l’església en el
capbreu de les parròquies de la vall de Lord constituïdes entre els anys 872 i
878 pel comte Guifré el Pelós i el bisbe Galderic d’Urgell, on no figura la de
la Coma fa creure que aquesta església
no exercí funcions parroquials
els segles IX-X. La primera notícia de la seva existència es troba en
l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
feta l’any 1040, moment en que el bisbe d’Urgell confirmà les possessions que
tenia el monestir. Entre les esglésies que posseïa a la vall de Lord figurava Sant
Quirze, que sens dubte, ha de correspondre a la d’aquesta advocació del terme
de la Coma.
Aquesta vinculació al monestir
de Tavèrnoles es devia produir l’any 1019, quan el monestir Sant Llorenç de Morunys
fou unit al de Sant Serni. No sembla que després d’aquesta vinculació l’església
de Sant Quirze retornes a la dependència de l’ara priorat de Sant Llorenç, ja
que l’any 1050 no figura en la relació de béns.
No fou fins l’any 1343 que
l’abat Guillem, de Sant Serni de Tavèrnoles traspassà al prior Bernat, de Sant
Llorenç de Morunys, els censos que rebia de diversos llocs i esglésies entre
elles la de Sant Quirze.
Les funcions com a parròquia
ja es constaten l’any 1313, quan la visità el bisbe d’Urgell, Ramon Trebailla.
També per aparèixer en les llistes de parròquies que tributaven a la dècima papal.
Sant Quirze i Santa Julita de
la Coma és una església d’estil barroc- neoclàssic del segle XVIII i modificada
al XIX. L’edifici d’una sola nau, és cobert amb volta de canó rebaixada i té
capelles laterals, a manera d'arcosoli d'arc de mig punt.
L'església està orientada a
llevant, no té absis i la porta d'accés és al mur de ponent. A migdia i
adossada a l'església, fou bastida la rectoria.
La porta és d'arc de mig punt.
Sobre la porta fou construït un gran òcul. El campanar, de planta quadrada s'alça
al nord-est de l'església i està cobert a quatre vessants.
L'església conserva un retaule
poc interessant de fusta del segle XIX o principis del segle XX.
De l’anterior església
romànica han quedat com a testimoni, els ferros forjats enganxats a la porta de
la nova església. Segurament el ferro de la porta de la primera església
romànica de la Coma, procedia de la farga veïna de la Gafa, que fins al segle
XVIII, encara obtenia el mineral de ferro de la serra del Port del Comte.
Sant Quirze i Santa Julita de la Coma és una església inclosa a
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada