Visitàvem el municipi i poble
de Sautó per conèixer la seva església sota l’advocació de Sant Maurici.
Sautó és un municipi del
Conflent, (86 h. 2009/ 8 km2 ) situat a la vall alta de la Tet,
entre el coll de Brilles (al límit amb el Capcir i les Garrotxes de Conflent) i
el curs del riu, entre Montlluís i la ribera de Balaguer.
El poble és situat a 1
580 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Maurici, antiga capella
del castell de Sautó, el
campanar de la qual era una torre de guaita.
A la nostra consulta
etimològica el DCVB ens dóna aquesta definició complementada amb un dada d’una altra
pàgina.: incerta; apareix documentada en
l'any 871 la forma llatinitzada Saltone. Derivat del llatí Saltum
(pas-congost).
La parròquia de Sant Maurici fou una dependència de Sant Miquel de Cuixà. El nom de Sautó és esmentat per primera vegada en un document dels anys 866-867, pel qual el monjo Armenter donava a la comunitat de Sant Andreu d’Eixalada i de Sant Germà de Cuixà la meitat del seu heretatge al villare Saltone. Aquesta possessió seria confirmada pel precepte de Carles el Calb del 871 a favor del monestir i augmentada amb altres adquisicions en 874-875, el 953 i el 957. L’any 968 en la butlla adreçada a Cuixà pel papa Joan XIII confirma aquesta possessió a més de les delmes i primícies. Aquesta parròquia fou confirmada de nou en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011.
És un edifici romànic de nau
única. L’absis original fou destruït i substituït al segles XVII o XVIII, per
una capçalera rectangular que és comuica amb una sagristia. La nau és coberta
d’una volta de canó llis apuntat.
La porta d’arc de mig punt
s’obre al mur de migdia i s’hi accedeix per una escala lateral. Dues finestres,
d’arc de mig punt i de doble esqueixada, il·luminen la nau, una a migdia i una
altra a la façana de ponent.
L’aparell exterior, molt
acurat, és de carreus de granit, de tipus mitjà, el mateix sense cap traça de
represa de maçoneria, que es troba a la potent torre quadrada construïda al
damunt del sector de ponent de l’església. Això demostra que la paret sud de
l’església i la torre foren edificades en una sola campanya.
La façana de ponent de la
torre, assentada sobre una roca espadada, presenta unes espitlleres, curtes i
estretes, a diferents nivells. La façana nord conserva un tros de paret
perpendicular, porció d ela muralla del castell a la qual la torre s’integrava.
La meitat superior de la torre presenta un aparell de maçoneria, corresponent a
la transformació en campanar. El campanar presenta una coberta piramidal.
Probablement de quan es va construir el sector oriental de la nau.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada