L’església de Mare de déu de l’Avellana forma
un conjunt amb un petit cementiri que encara s’usa, la qual cosa fa que encara
avui aquest temple conservi el títol de sufragània de Vallmanya, a causa dels
enterraments que s’hi fan dels difunts de les sis o set cases d’aquest entorn.
L’advocació
és deguda al topònim d’aquest lloc, conegut per l’Avellana, i terme de
l’Estella. Actualment és més conegut per cal Sala. Aquesta casa
pairal es troba just a mà dreta de la carretera, davant el temple.
Sembla
ser esmentada al 1270, però les dades històriques són ben minses, i
posteriors a la seva primera construcció. Hi ha documentació de l’any 1416, que
fa referència al temple i a la casa veïna. L’any 1680, tal com indica la llinda
de la porta d’entrada a l’esglesiola, l’edifici fou profundament reestructurat
i adaptat als nous estils de l’època.
El
primer cop d’ull ja ens fa adonar de la transformació que ha sofert l’edifici.
La porta és encarada a llevant, amb l’orientació primitiva capgirada. De
l’antiga església romànica queda un pany de mur a migdia, amb una obertura
posterior que il·lumina el sota-cor de l’interior, i una altra finestra,
romànica, de doble esqueixada, adovellada i actualment tapiada a la banda
interior.
Recentment,
l’any 2015 s’ha restaurat la capella. Els
treballa han consistit en el reforç dels contraforts i la restauració de les
façanes laterals i frontals. També s'ha netejat la rosassa que conté la Verge.
Conserva
en el seu interior un notable altar barroc, contractat el 1651, esculpit amb
escenes de la vida de la Mare de Déu.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada