dijous, 12 de març del 2020

MARE DE DÉU DE L’AVELLANA. PINÓS. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS

 L’església de Mare de déu de l’Avellana forma un conjunt amb un petit cementiri que encara s’usa, la qual cosa fa que encara avui aquest temple conservi el títol de sufragània de Vallmanya, a causa dels enterraments que s’hi fan dels difunts de les sis o set cases d’aquest entorn.


L’advocació és deguda al topònim d’aquest lloc, conegut per l’Avellana, i terme de l’Estella. Actualment és més conegut per cal Sala. Aquesta casa pairal es troba just a mà dreta de la carretera, davant el temple.

Sembla ser esmentada al  1270,  però les dades històriques són ben minses, i posteriors a la seva primera construcció. Hi ha documentació de l’any 1416, que fa referència al temple i a la casa veïna. L’any 1680, tal com indica la llinda de la porta d’entrada a l’esglesiola, l’edifici fou profundament reestructurat i adaptat als nous estils de l’època.



El primer cop d’ull ja ens fa adonar de la transformació que ha sofert l’edifici. La porta és encarada a llevant, amb l’orientació primitiva capgirada. De l’antiga església romànica queda un pany de mur a migdia, amb una obertura posterior que il·lumina el sota-cor de l’interior, i una altra finestra, romànica, de doble esqueixada, adovellada i actualment tapiada a la banda interior.

Recentment, l’any 2015 s’ha restaurat  la capella. Els treballa han consistit en el reforç dels contraforts i la restauració de les façanes laterals i frontals. També s'ha netejat la rosassa que conté la Verge.

Conserva en el seu interior un notable altar barroc, contractat el 1651, esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada