Santa
Susanna de Cardener és un poble (51 h. 2009/620 msnm) situada entre les valls
del Cardener i del riu Negre o riera de Solsona. Cal considerar que el seu poblament
és íntegrament dispers.
La
primitiva església es troba arruïnada. Situada dins l’antic terme del castell
de Riner, durant molts segles fou una capella rural o, com a màxim, sufragània,
i no fou fins temps moderns que adquirí funcions parroquials.
Les
primeres notícies d’aquesta església es troben en el testament de Rotrudis,
publicat l’any 1027, en el qual aquesta dama fa una deixa a Santa Susanna de
Riner. Aquesta església fou donada pel senyor del castell de Riner, Hug Dalmau,
fill de Dalmau Isarn, el qual era nebot de l’esmentada Rotrudis.
Així
consta al testament del citat Hug Dalmau, redactat l’any 1096, en el qual manà
als seus marmessors que donessin al cenobi de Santa Maria de Castellfollit
l’església de Santa Susanna amb el seu alou. Aquesta donació es fa constar en
la que el seu fill, Ponç Hug, féu a Santa Maria de Solsona, per la qual deixava
l’església de Sant Martí de Riner, amb totes les altres esglésies del terme,
excepte la de Santa Susanna, que ja havia donat a Santa Maria de
Al
segle XVI hi consta una ferreria i té antiga tradició l’hostal de Can Ponç.
L’església
de Santa Susanna de Cardener va ser de nou aixecada cap el 1927 amb la data del
1929 gravada al portal. Consta d'una nau amb un absis semicircular a la
capçalera. El frontis, amb un sòcol de carreus a mig picar, té un portal en arc
de mig punt a base de carreus i dovelles de pedra groguenca, una rosassa a
mitja alçada i una cornisa angular amb creu de pedra al cim. El seu mur es
troba arrebossat i pintat de blanc amb carreus groguencs a les cantoneres; els
murs laterals són de maçoneria.
El
campanar coetani del temple es troba adossat al mur est, molt a prop de la façana. La seva planta és pràcticament
quadrad i esta coronat per una cornisa sobre permòdols i una teulada a quatre
vents. La cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a
cada cara, amb els marcs lleugerament ressaltats de pedra groguenca; hi penja
alguna campana; té una finestra gran a mitja alçada a la banda frontal similar
a les de la cel·la. Els seus murs estan arrebossats i emblanquinats i amb
carreus
en
relleus a les cantoneres de pedra groguenca com la façana.
Al
seu costat i formant part de l’edifici hi ha la rectoria. En el seu interior de
l’església s’hi venera una interessant talla de fusta de sant Blai.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia.
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada