Aquesta
església es trobava dins l’antic terme del castell de Vallmanya i dins el terme
parroquial de Sant Pere de Vallmanya, del qual depenia, ja que sempre degué
ésser una simple capella rural.
Les
primeres notícies d’aquesta capella sobrepassen el segle XIII, ja que no és
fins l’any 1342, quan és citada l’església de Sant Miquel juntament amb la de
Sant Pere de Vallmanya, al permís que Bernat de Boixadors concedí a Bernat de
Bonfills i al seu fill Pere per a passar amb el seu ramat pel terme de
Vallmanya; entre els límits figurava el camí que venia de Sant Miquel.
L’església
és de planta rectangular, d’una sola nau, capçada a llevant per un absis
semicircular, ornamentat exteriorment amb un fris d’arcuacions llombardes,
disposades en sèries de dues entre lesenes, amb la peculiaritat que aquestes
arrenquen d’un sòcol disposat a mitja alçada i no pas del nivell del terra, com
és habitual.
La
coberta de l’edifici és a dos vessants, damunt la nau, i amb lloses de forma
cònica, a l’absis. Enmig dels dos cossos, damunt la paret que sobrepuja la
teulada, hi ha el campanar d’espadanya d’una obertura, a l’indret de l’arc
pre-absidal.
La
pedra de l’edifici és basta, trencada a cops de maceta, i segueix filades
regulars, segons s’entreveu per l’escardejat que cobreix les parets. La paret
que dóna a ponent és posterior, i fou refeta segurament per problemes de
fonamentació, afegint-hi un ull de bou. Podria ésser que aquesta obra hagués estat
realitzada coincidint amb la renovació de la porta (l’any 1854, tal com hi
consta).
A
l’interior, on s’entra per la porta situada a migdia, la nau és coberta amb
volta de canó, arrebossada entre els arcs per aturar la degradació de la pedra
sorrenca. A més de l’arc pre-absidal en degradació, hi ha tres arcs torals
sostenint la volta de la nau, que arrenquen d’una imposta de quart de bocell.
Altres
obertures, a més de la porta i de l’ull de bou, són les dues finestres de doble
esqueixada i arc de mig punt: l’una a l’absis —feta amb tècnica de repeu i amb
elements estranys a la seva forma originària— i l’altra al mur de migdia, entre
els dos arcs entrant a mà dreta de la porta.
L’edifici
és un bon exemple de les formes rurals de l’arquitectura del segle XI i segueix
els models llombards.
Sant Miquel de Vallmanya és
una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada