dissabte, 7 de març del 2020

SANTA MARIA D’ARDÈVOL. PINÓS. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS

Ardèvol és un poble (108h. 2009/728 msnm.) situat a l’esquerra de la rasa d’Ardèvol (a la capçalera de la riera de Llanera), al vessant septentrional de la serra de Pinós i molt a prop del centre geogràfic de Catalunya. Antigament disposava d'un castell del qual només queda la torre de guaita rectangular. La població viu repartida entre el nucli i les cases de pagès dispersades. Entre les masies hi ha la de Tristany, casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany.


L’església de Santa Maria està situada al bell mig del poble, enfront de la Torre. Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Ardèvol, del qual fou església parroquial. L’església depengué de la canònica de Solsona per donació dels seus patrons. La possessió de l’església de Santa Maria d’Ardèvol per la canònica de Santa Maria de Solsona es veié confirmada repetidament, ja sigui a la tercera consagració de l’església de Santa Maria de Solsona, de l’any 1103, o ja sigui a la butlla papal d’Alexandre III el 1180, o a la de Climent III el 1188.


Les restes arquitectòniques romàniques que veiem actualment són ben insignificants. D’aquella primera església queda una part de la nau, reutilitzada avui com a sagristia del temple parroquial bastit l’any 1688, segon la data que figura a la llinda del portal, i situada darrere el seu altar major.

Les restes visibles consisteixen bàsicament en un mur de petits carreus, ben tallats i polits, els quals palesen les tècniques pròpies del segle XII. En aquest mur s’obren, al cantó de migjorn, dues finestres, d’un treball molt acurat, la funció de les quals desconeixem a causa de l’estat tan fragmentari del conjunt.


L’exterior d’aquest edifici ha sofert diverses modificacions, els segles XVI-XVII, que només deixen entreveure una part baixa de l’edifici antic al mur de llevant. 

Església d'una sola nau amb la capçalera recta  i capelles laterals, orientada a llevant i amb la façana a ponent. Al costat de migdia hi té adossada la rectoria. L'església té un presbiteri quadrat.

El frontis a ponent té un portal classicitzant rectangular amb el marc flanquejat per unes primes pilastres estriades, un petit entaulament. El  frontó és triangular amb fornícula i la imatge de sant Isidre al timpà. Hi ha un òcul motllurat damunt i una cornisa angular. La porta té la següent inscripció a la llinda: "Sit Nomen Domini Benedictum anno 1688".


El campanar d’un barroc senzill està recolzat al mur de tramuntana fent angle amb la capçalera. De planta gairebé quadrada  està coronat per una minsa cornisa amb gàrgoles als angles i per un terrat amb barana de petits pilars i algun pinacle de bola en un caire. La cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara. Els seus murs són de carreus grans irregulars i matussers disposats en filades regulars; no tenen altra element decoratiu que una fina motllura sota les finestres.

En el seu interior guarda sarcòfags i una piva baptismal antiga.

Santa Maria d'Ardèvol és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada