La
Valldan és un poble (21 h.2009/685 msnm) situat a l’extrem occidental del terme
municipal, a la vall de la riera
de Valldan, tributària, per la dreta, del Segre, damunt la vila d’Oliana
(Alt Urgell). El lloc és esmentat ja el 839. als segles XIV i XV és esmentat
el castell de Valldan,
pertanyent al comtat de Cardona. Formà, al segle XIX, un municipi amb la Móra
Comtal i Sàlzer.
Aquesta
església, situada dins l'antic terme del castell d'An o de Valldan, va tenir
des d'un principi funcions parroquials. Pertangué a la canònica de Santa
Maria de la Seu d'Urgell com a propietat particular. Les primeres notícies
de l'església es troben en la relació de parròquies del final del segle X o
de principi de l'XI, continguda a l'apòcrifa acta de consagració de la Seu
d'Urgell, on es fa constar la parròquia de Valldan. La següent notícia
correspon a la venda que l'any 1029 feren Borrell, fill d'Ellemar, i la seva
muller Aimó al bisbe d'Urgell del seu alou situat al terme de Sant
Just, a la Valldan. En la creació del bisbat de Solsona, després d'una
llarga disputa amb el bisbe d'Urgell, aquesta parròquia quedaria dins els
límits del bisbat d'Urgell.
Situada
al nucli de la Valldan, l’església de
Sant Just i Sant Pastor és un edifici d'una sola nau de planta rectangular,
cobert amb volta de canó i capçat a la banda SE per un absis que
supera el semicercle en planta. A l'interior, arrebossat i pintat, es
pot comprovar com l'absis ha sofert una reforma posterior, en la qual es va
intentar donar-li forma rectangular tallant els muntants de l'arc que inicia
l'absis. Actualment només es veu la curvatura originària prop de la seva
finestra central. L'absis s'obre a la nau mitjançant un arc preabsidal de mig
punt. La nau té un arc toral i al mur sud un arcosoli practicat al
gruix del mur.
Tota
la construcció presenta un parament a base de carreus disposats
en filades uniformes i treballats a cops de maceta. L'absis descansa damunt
un sòcol de pedres més grosses que la resta de la construcció i és
resseguit, igual que els murs laterals de la nau, per una cornisa de
pedres trapezoïdals.
La porta,
oberta posteriorment, és al frontis i damunt seu hi ha una finestra
rectangular de doble esqueixada. La porta romànica, d'arc de mig punt, es troba
tapiada i encara es pot veure al mur sud. En aquest mateix mur hi ha una
finestra d'una esqueixada, coronada per un arc de mig punt, i a l'absis hi ha
dues finestres del mateix tipus. Al frontis s'alça un campanar de cadireta amb
dues finestres d'arc rebaixat, adovellat, molt malmeses. Al mur de
tramuntana hi ha adossada una sagristia.
Per
l'aparell es pot datar aquesta construcció dins el segle XII, seguint un estil
romànic rural.
Aquesta
crònica l’escric amb certa recança ja que les dades són una mica confoses a
l’haver una altre església amb sota la mateixa advocació molt a prop i també
romànica. Quan sigui possible hi anirem a comprovar la realitat i
rectificar-la, però aquest dies hem de fer bondat.
Sant Just i Sant Pastor de La Valldan és una església inclosa a
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada