L’església
de Sant Pelai, situada a l’ombra del castell de Vallmanya, es troba vora de la masia de l’Oliva que li ha donat el nom.
No degué passar mai de capella rural dependent de la parroquial de Sant Pere de
Vallmanya.
Les
primeres notícies de l’església es troben al testament que l’any 1060 féu un
tal Ramon, que deixà tres auris per a l’obra de Sant Pelai de Vallmanya
Es
tracta d’un edifici dubtosament romànic, de planta rectangular actualment.
Originàriament tenia un absis adossat, del qual encara es conserva la
fonamentació.
La
coberta de l’edifici és de dos vessants, ornamentada amb un campanar
d’espadanya, d’una obertura, el qual ha estat col·locat damunt la façana de
l’edifici.
La porta
d’entrada, situada al costat de ponent, fou refeta i sobreposada a la romànica
adovellada original, d’acord amb els gustos de l’època (any 1638). Hi ha encara
una altra obertura: la finestra de doble esqueixada, gairebé centrada al mur de
migjorn. El mur de tramuntana ha estat apuntalat amb una rafa.
Aquest
edifici ha estat construït amb un aparell de carreus de mida regular,
escantonats a cops de martell i disposats ordenadament a trencajunts de mitja
peça, formant unes filades regulars.
Al mur
de migjorn hom pot veure, adossats a una imposta, tres caps humans, a manera de
caràtules. Es tracta d’uns rostres monstruosos, molt esquemàtics, gairebé caricaturescs,
inexpressius i estàtics; un d’ells es troba a l’extrem, tocant a la façana. Els
altres dos, situats de manera asimètrica, apareixen un a mitja altura, entre la
porta i el campanar, i l’altre, a mà dreta de la porta.
La
masia d'Oliva és una antiga casa pairal,, inclosa a l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya. És més coneguda com a l'Oliva de Vallmanya, per a distingir-la de l'Oliva
d'Ardèvol, del mateix municipi.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada