La Torre o Castell de Peracamps (831 msnm.) es troba sobre un pujol, dominant una gran extensió de camps de conreu amb moltes masies i controlant la vall que baixa, per la Rasa dels Quadros, cap a la Torre de Vallferosa. Des de la fortificació, bastida al cim de la petita elevació, es domina tota una àmplia plana de conreus i boscs.
La
primera notícia documental és de l'any 1042. Bonfill, senyor de Peracamps
deixava en el seu testament el castell de
Peracamps a la seva muller Amaltruda; passava havent mort ella, a algun dels
seus fills. El 1067 Amaltruda el donava al seu fill Arnau, però en un testament
del 1072 encara consta Amaltruda com a senyora de Peracamps. L'any 1084 Arnau
cedí la meitat del castell i de l'església de Peracamps a la Canònica de Santa
Maria de la Seu d'Urgell. Finalment, al testament del mateix Arnau (1091)
es concretà que els seus pares havien comprat l’alou de Peracamps i la meitat
de les seves esglésies a Ramon Sanç i a Gunedell.
El
1122 n'eren senyors els germans Umbert i Ramon Currià. Durant uns anys
depengué, doncs, dels canonges d'Urgell, fins que el 1447, el castell i la
baronia de Peracamps foren comprats per la Confraria laïcal de la Mare de Déu
dels Colls de la vila de Sant Llorenç de Morunys a Ramon Altarriba,
senyor d'Oliana. Aquesta senyoria s'acabà cap al 1837.
Aquest
castell fou mig enrunat per encàrrec reial després de la Guerra de
Successió (1716). Quan s'ensorrà hi hagué aprofitaments posteriors: un
cobert.
El
conjunt el formen la torre i estructures annexes dins un clos emmurallat.
De
la torre de planta rectangular es conserva bé només la part de ponent. Els murs
són molt gruixuts, més de dos m. a la part baixa. L'espai interior de la torre
a la part baixa és de 2,35 m. Les parets s'aprimen a mesura que pugem.
La
porta es trobava al primer pis al cantó meridional. Les cantoneres són de
pedres grosses i ben treballades. El
parament de les parets és més petit de pedres només lleugerament
escalabornades. Hi ha restes també d'opus spicatum matusser.
El morter és de calç. Hi ha indicis que l'edifici devia
estar arrebossat. Hi ha nombrosos forats als murs, segurament per alçar
les bastides. Dels altres murs del castell només en resten trossos. Hi ha
vestigis al voltant de la torre d'altres construccions. A l'angle nord-oest hi
ha un dipòsit cavat a la roca. Segons diu el cartell també hi ha
tombes antropomorfes excavades en la roca
La
datació d’aquesta torre és problemàtica. Malgrat el relatiu buit documental,
creiem que per la seva situació i, sobretot, per les característiques del seu
aparell constructiu (amb certes semblances amb el de la torre primitiva
d’Ardèvol) pot ésser datada vers l’any 1000 i potser —és només una hipòtesi—
cal situar-la, cronològicament, en una etapa anterior a la difusió de les
torres de planta circular, la qual, ben cert, a Catalunya ja es produí abans
del canvi de mil·lenni.
La Torre o Castell de Perecamps és
un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada