Antigament
l’església es trobava en un replà situat a uns 200 m de la cara de migjorn del
castell o torre de Peracamps. La primera notícia de la qual es té constància
sobre l’església l’aporta un document de l’any 1067. Llavors però estava
consagrada a Maria i s’anomenava Santa Maria de Peracamps. L’edifici original es trobava en un
replà situat a uns 200 m de la cara de migjorn del castell o torre del mateix
lloc; però l’any 1909 fou molt refet. Segons testimoni l’any 1922, de la
construcció antiga n’hi havia “sols fragments en la sagristia”.
El
1896 el bisbe Ramon
Riu i Cabanes creà una nova parròquia al voltant de Sant Pere Màrtir de
Peracamps (antigament Santa Maria). Aquesta nova parròquia va tenir pocs
anys de vida, primerament per causa de la guerra del 1936 i després perquè
l'entorn de Peracamps, vers als anys 40, no tenia gaires masies. El bisbe
doctor Valentí Comellas i els propietaris, després d'algunes
discussions, acordaren fer una nova església prop de la carretera de Solsona a Torà,
on s'hi edificà alguna casa nova prop del Vell Hostal Nou. Era rector Mn. Àngel
Viladrich. La raó del canvi, doncs, fou la destrucció de l'antiga església, les
millors condicions d'accés per a la majoria de feligresos i la comoditat del
rector, el fet d'estar al costat de l'Escola Nacional. Els plànols de la nova
església i la casa rectoral són de l'arquitecte diocesà Isidre Puig i
Boada. Es va presentar a Madrid a la "Junta Nacional de Reconstrucción de
templos Parroquiales" per tal d'obtenir una subvenció, que acabà sent de
80.000 ptes. El terreny fou cedit gratuïtament per Domènec Roure i Riu, de la
casa Palet. També el propietari de davant l'església es comprometé a no
edificar-hi al davant. Les obres, iniciades l'octubre de 1943, s'acabaren el
mateix mes de 1945.
Sant
Pere Màrtir de Peracamps és una església d'una nau coberta amb una volta de
canó rebaixada i capçada per un absis quadrat. El terra és de mosaic i
les parets estan enguixades, així com la volta. Tot l'edifici està fet
de materials moderns, ciment, pedra, totxo. Hi ha un cor i també
una sagristia al fons de la nau a mà dreta de l'altar.
A
l'exterior, a la dreta de l'entrada hi ha un campanar de planta quadrada.
Està coronat per una cornisa motllurada i un sostre piramidal a quatre vessants
de plaques metàl·liques en disposició en escata; fa inflexió a la base. La
cel·la queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi pengen
dues campanes. Per accedir hi ha una escala de pedra fins al cor i des d'ell,
una escala d'obra que va de paret a paret per l'interior de la torre. Els seus
murs són de maçoneria amb carreus a les cantoneres de pedra marronosa.
A
l'esquerra de l'entrada hi ha un edifici hexagonal adossat al temple. Hi ha una
obertura adovellada a cadascuna de les cares d'aquest edifici adossat. Són
també obertures adovellades i d'arc de mig punt.
Un
porxo fondo amb volta de canó i arc exterior dovellat sobresurt de la façana
principal i aixopluga un portal amb dues arquivoltes en arc de mig punt; una
rosassa a mitja alçada és visible per damunt del porxo i, per coronament,
sobresurt una cornisa angular que es correspon amb la teulada de doble vessant.
La gran majoria d'arcades de mig punt
d'aquest edifici estan fetes amb totxo.
Guarda
un retaule renaixentista de fusta dedicat a Sant Martí. També l’antic retaule
major dedicat a sant Martí, provinent de Sant Martí de la Llanera que podem
datar a l’entorn del 1651, constitueix un dels exemples més reeixits de la
producció de l’escultor Joan Grau, originari de Constantí però arrelat a
Manresa. Ha perdut la part inferior (la predel·la i el pedestal), així com les
escultures que ocupaven les fornícules, però la resta del moble es conserva
intacta. L’esquema compositiu es revela pròxim a dos grans retaules del mateix
autor, el de Sant Benet de Bages i el del Roser de Sant Pere Màrtir de Manresa,
que prengué com a prototip al llarg dels anys a l’hora de resoldre altres
encàrrecs de menor ambició.
Sant Pere Màrtir de Peracamps és una església inclosa
en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada