SANT ANDREU D’OLIANA. ALT URGELL

TERRES DE L’ALT URGELL

Oliana és una vila (1832 h. 2001/469 msnm.) i cap del municipi, situat a la part sud de la comarca, que s'estén entre l'esquerra del riu Segre, entre la serra de Turp i el congost dels Espluvins. Oliana és el segon municipi amb el major nombre d'habitants de l'Alt Urgell. Tanmateix, la vila antiga és situada a llevant d’aquesta, sobre un turonet, al marge esquerre de l'ampla vall i al peu mateix dels primers contraforts del Pirineu: el massís de Sant Honorat i les Serres de les Canals, d'Oliana, d'Aubenç i de Turp. La vila és coneguda pel fet d'acollir el pantà que porta el mateix nom. Aigües avall del pantà d’Oliana comença el pantà de Rialb

La vall on està ubicat Oliana està habitada des de la prehistòria. El curs del riu Segre sempre ha estat una via natural de comunicació de la població. En molts indrets s'ha trobat restes d'antics pobladors, entre ells, una colònia romana que s'establí, probablement, a la rodalia de l'actual nucli d'El Castell.

L’església parroquial de Sant Andreu d’Oliana és situada a l’interessant centre històric de la població.

Les notícies històriques sobre aquesta església es confonen amb les de Sant Andreu del Castell. Si el castell d’Oliana apareix esmentat l’any 919, la vila es documenta l’any 1001, en una donació feta a Santa Maria de la Seu, d’un alou situat a Oliana, i posteriorment en d’altres documents datats els anys 1061, 1066, 1078, 1085, 1126, 1132, 1134 i 1135. A l’arxiu capitular de la Seu d’Urgell es conserva un capbreu, del segle XI o XII, dels alous que Santa Maria de la Seu tenia a la vila d’Oliana. La parròquia d’Uliana apareix també en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.

L’advocació i l’església de Sant Andreu apareixen en documents dels anys 1054, 1066 i 1090, on, però, no hi ha una concreció sobre si es tracta de l’església de la vila d’Oliana o la del castell. L’any 1090 Gombau, en el seu testament, llegà els alous heretats de la seva mare i els que havia comprat a diversos particulars al seu fill Gilabert, que estava al servei de Sant Andreu d’Oliana, i després d’ell havien de passar al prevere de Sant Andreu que ell elegís, i que n’hauria de tenir cura.

L’església de Dolina era inclosa al deganat d’Urgell de la diòcesi d’Urgell, tant en la dècima del 1279 i el 1280 com en la del 1391.

Sant Andreu d’Oliana en un principi era una església romànica construïda en els segles XII-XIII. D’aquest edifici només se'n conserva un fragment al mur nord i en la cantonada del nord-oest. Molt modificada cap el 1621-28 ara és un edifici bàsicament barroc.

Consta de tres naus de cinc trams cobertes amb voltes de creueria totes elles sobre arcs torals de mig punt; estan separades per cinc arcs formers en arc apuntat damunt quatre robustes columnes de carreus ben escairats; té la capçalera recta.

El frontis, de carreus grans, irregulars i matussers de pedra marronosa, té una gran portalada barroca de pedra grisa amb el portal en arc de mig punt filetejat damunt impostes; està flanquejat per pilastres amb decoració floral als muntants i dues columnes estriades i exemptes sobre pedestals al davant dels brancals; sostenen un entaulament sobri amb un frontó circular truncat damunt una cornisa molt destacada; intercalada hi ha una fornícula sense imatge; una rosassa motllurada i atrompetada queda oberta a mitja alçada i una minsa cornisa angular corona aquesta façana. Els murs laterals presenten paraments de maçoneria.

L’ampliació del segle XVII-XVIII fou desenvolupada pel mestre d'obres local Anton Serra.

Guarda, adossades al mur de tramuntana, per l'interior, tres làpides funeràries amb relleus que abans estaven al terra del passadís central.

El campanar és d’estil neoclàssic construït l’any 1778. Té un primer cos de planta quadrada i fou bastit amb murs de paredat i carreus a cantoneres; en el segon de vuit cares els murs són de carreus petits, irregulars, ben escairats i disposats en filades uniformes; ostenta unes minses motllures entre el primer i el segon cos i una de destacada sota finestres; està coronat per una cornisa motllurada i una coberta plana coronada per vuit pinacles amb bola i un edicle fent cúpula amb un pinacle al cim assegurat amb petits contraforts als caires.

La cel·la, amb una campana, està oberta amb finestres d'arc de mig punt una a cada cara alterna menys a llevant on n'hi ha una de geminada. Un rellotge d'esfera, sota la cel·la, es troba encarat a ponent. L'escala que puja per l'interior és de pedra arrapada als murs, amb un ull central i arriba només fins a la cel·la.

Sant Andreu d'Oliana és una església parroquial protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau