diumenge, 10 de novembre de 2013

SANT ANDREU DE GARGALLÀ. MONTMAJOR. BERGUEDÀ

TERRA BERGUEDANA.

Visitàvem el grup de cases disperses del poble de Gargallà (57 h el 2005), a la capçalera de la riera de Gargallà (afluent a l’aigua d’Ora), centrades per l’església parroquial de Sant Andreu de Gargallà i l’hostal de Gargallà.

 
El lloc era possessió del monestir de Ripoll al segle X (com altres terres repoblades, entre els anys 982 al 1003, pel comte Guifre el Pilós al segle IX) i després passà a formar part de la batllia de Cardona, dins les terres de l’antic vescomtat. El lloc de Gargallà és esmena també en una document del segle XIV “Com est in villa Cardone”.

L’església de Sant Andreu conserva, amagades entre l’actual edifici i la rectoria, restes de murs preromànics que pertanyien a la primera església.

El temple actual és un edifici barroc del segle XVIII. La capella lateral, convertida en un baptisteri, és l’absis del temple pre-romànic primitiu, del segle IX.

L’obra actual correspon a un edifici barroc de l’any 1789 que reprodueix un esquema de transició entre el barroc i el neoclàssic, amb una nau flanquejada per capelles laterals.

L’església de Sant Andreu és un edifici d’una sola nau orientada a migdia (la façana) i coberta a doble vessant.

Un campanar de planta quadrada, amb quatre obertures i coberta a quatre vessants que s’alça a llevant.

La façana és molt simple, amb un òcul de reduïdes dimensions i una porta amb llinda coma únics elements.

La porta està inscrita per una senzilla motllura d’arc de mig punt que aixopluga una petxina i una llegenda epigràfica: ANNNI DOMINI MDCCLXXXIX. JESUS. MARIA.”; i el passatge del Gènesi: Gen. 28. TERRIBILIS EST LOCUS ISTE HIC DOMUS DEI EST ET PORTA COELI” quina traducció vindria a ser: Aquest lloc (món) és terrible i aquí la casa de Déu i porta del cel "

Ens va quedar per fotografiar, la porta era tancada i el mossèn absent,  potser la part més interessant del temple el baptisteri pre-romànic però sempre ens queda l’esperança de fer-ho un altre dia. Per fotografies, vistes del patrimoni català, l’interior de l’església és digne de conèixer.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada