divendres, 22 de novembre de 2013

SANT ANDREU DE PRUIT. RUPIT I PRUIT. OSONA.

TERRES D’OSONA.

Visitàvem Pruit (949 m. d’alt), i com en moltes ocasions l’església de Sant Andreu forma part de la edificació del poble. L’església forma part d'un bell conjunt arquitectònic amb el petit nucli urbà construït a redós seu. La resta de la població (106 h-2009) està format per masies disseminades en el terme municipal.

Consultat el diccionari Alcover-Moll sobre l’etimologia del nom ens dóna la següent definició: incerta. Coromines, considera probable que vingui del llatí prōdĭtum, ‘aparegut a la vista’, relacionant Pruit amb el gallec-asturià pruida, «paso de montaña por donde traspone el caminante». El mateix Coromines fa notar que dels diversos caserius que formen el municipi de Pruit, el més important (El Coll de Pruit) «se encuentra precisamente en lo alto de la sierra que separa las comarcas de Vic y Olot, y en el lugar por donde traspone el camino real que unía las dos ciudades».
 
Es troba esmentada el 1028 i 1050 i es confirma el nom l'any 1134 però es tenen notícies del nucli de Pruit des del 995, que pertanyia als vescomtes d'Osona i era unit al Castell de Rupit. En canvi, el poble i la parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera. Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan.

Està formada per un cos romànic del segle XIII però l'absis sembla que s'enderrocà amb el terratrèmols de 1428. Inicialment era dedicada a Sant Andreu, Santa Creu i Santa Maria. Actualment és advocada a Sant Andreu i presenta l'estructura que li donaren les modificacions del segle XVIII quan es construïren les capelles laterals, el campanar barroc i s'allargà la nau.

 
El presbiteri és marcat amb dos graons i als peus de l'església s'hi ubica el cor. En aquest indret, que és l'antiga església romànica reconvertida en atri i cor, la nau s'estreny i es cobreix en volta de canó; la resta de la nau es divideix en tres trams cobert amb volta de creueria. A la part dreta del presbiteri hi ha un portal que condueix a la sagristia.

El portal d’entrada a l’església fou refet després de la Guerra Civil, en que s'enderrocà.

L'església s'il·lumina mitjançant una finestra quadrada a la part dreta de la nau i una finestra als peus. És decorada interiorment amb pintures. La façana es troba a la part de ponent, està rematada en forma triangular i presenta una finestra d'esqueixada i un gros portal adovellat que emmarca un altre de més petit d'arc de mig punt però inscrit dins d'una forma rectangular.

A l'extrem sud-est s'hi eleva el campanar del segle XVIII, acabat en forma octogonal amb obertures d'arc de mig punt, algunes de les quals són tapiades. Dues de les obertures tenen campanes. Està coronat per balustres amb barana rematades d'esferes de pedra. És construïda en carreus de pedra ben escairats.

La casa del campaner està adossada a l'església parroquial. Es coberta a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana i orientada a ponent. A la planta presenta un gran portal adovellat, una finestra al primer pis amb l'ampit molt deteriorat i la llinda decorada, al segon s'hi obren dues finestres geminades, de petites dimensions i d'arc rebaixat. Es construïda en lleves de pedra ben carejada i els portals són de fusta.

La rectoria és de planta rectangular i es troba unida a l'església. Es coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, la qual es troba orientada a migdia. A l'extrem dret hi ha un portal d'arc de mig punt al qual s'accedeix mitjançant unes escales al damunt hi ha un gran finestral i dos balcons de facció moderna.

A l'extrem esquerre, al costat de l'església hi ha una finestra amb reixes de ferro i la llinda treballada. Es construïda en pedra i arrebossada al damunt. Les obertures són de pedra i els escaires també de pedra vista.

El retaule amb escenes del Calvari que va pintar Joan Gascó el 1521 és pot veure al Museu Episcopal de Vic.

Tant propera i tant allunyada al mateix temps de Rupit, ple de visitants, i tan tranquil·la per viure Pruit. Dos conceptes diferents de vida. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada