Visitàvem en el nostre periple
andorrà la població i parròquia d’Encamp. Una de les esglésies més antigues és
la de Santa Maria i Sant Marc, aquest edifici era en origen una edificació
aïllada, actualment és situada dins el cementiri comunal construït l’any 1936.
Consultat el ciccionari
Alcover-Mol per saber el significat etimològic del nom Encamp ens dóna aquesta
definició: probablement del llatí in campu, ‘en
el camp’.
La primera menció històrica
escrita que ens parla de la parròquia d'Encamp, data de l’any 860, any que
fou consagrada la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell. Surt esmentada
com “Hencampo”.
L’any 952 de la nostra era, el
Comte d’Urgell fa una donació d’un alou que li pertanyia a la parròquia
d’Encamp, al bisbe d’Urgell Guisad II.
L’any 1083, Encamp torna a
sortir esmentat en un document, en aquest cas fou una donació dels Comtes
d’Urgell Ermengol IV i Adelaida, en favor del bisbe Bernat Guillem dels mers
(dit de l'imperi o jurisdicció que tenia el sobirà d'aplicar la justícia per si
mateix o per les persones que delegava) de la parròquia.
Santa Maria i Sant Marc és una
església d'origen romànic del segle XII, va ser reformada els segles XVIII
amb uns nous absis i nau. Al seu interior hi ha indicis arqueològics d'un
mausoleu romà del segles III i IV de la nostra era.
El temple romànic que podem
contemplar, sembla que es va edificar en la segona meitat del segle XI, sobre
altres edificacions anteriors. De fet en el sector nord-est es conserva encara
un fragment de mur que podria pertànyer al segle IX. En el segle XVIII, tal i
com consta en la data de 1712 adscrita sobre la porta, es va refer el temple,
però mantenint gran part dels seus elements romànics. La planta és d'una sola nau rectangular originàriament acabada en un absis semicircular modificat el segle XVIII per un absis trapezoïdal.
Està coronat per un campanar d'espadanya de dos ulls amb
arcs de mig punt. En aquest campanar,
trobarem dos caps esculpits de manera molt tosca, símbol romànic, que bé podria
representar a Déu Pare a les alçades. De la part exterior també podríem
destacar les restes de l'absis romànic (només la base) que es veuen.
La porta d'accés actual és del
segle XVIII, si bé és creu que l'original estava en el mateix lloc. Al seu
costat, encastada en el mur, trobem una pica beneitera.
A l'interior trobarem un petit
cor i la base de l'altar romànic amb un petit *reconditori destinat a
guardar les relíquies, així com un retaule policromat del segle XVII, que
representa la vida de Santa Maria.
L'absis estava decorat
internament amb pintures murals, de les que es conserven una cinquantena de
fragments en el dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional d'Andorra. Aquests
fragments es van trobar en la base dels murs, entre el terra del segle XVIII i
l'original romànic.
A l’interior de Sant Marc i
Santa Maria d’Encamp trobem un bonic cor de fusta, antigues caixes, un armari i
un banc, segurament del segle XVIII.
L’església de Santa Maria i
Sant Marc d’Encamp està catalogada com a Bé d’Interès Cultural.
Una joia del romànic que
desgraciadament no vam poder visitar per dintre.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada