diumenge, 24 de novembre de 2013

SANT MARC I SANTA MARIA D'ENCAMP. ANDORRA

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.

Visitàvem en el nostre periple andorrà la població i parròquia d’Encamp. Una de les esglésies més antigues és la de Santa Maria i Sant Marc, aquest edifici era en origen una edificació aïllada, actualment és situada dins el cementiri comunal construït l’any 1936.

 
Consultat el ciccionari Alcover-Mol per saber el significat etimològic del nom Encamp ens dóna aquesta definició: probablement del llatí in campu, ‘en el camp’.

La primera menció històrica escrita que ens parla de la parròquia d'Encamp, data de l’any 860, any que fou consagrada la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell. Surt esmentada com “Hencampo”.

L’any 952 de la nostra era, el Comte d’Urgell fa una donació d’un alou que li pertanyia a la parròquia d’Encamp, al bisbe d’Urgell Guisad II.

L’any 1083, Encamp torna a sortir esmentat en un document, en aquest cas fou una donació dels Comtes d’Urgell Ermengol IV i Adelaida, en favor del bisbe Bernat Guillem dels mers (dit de l'imperi o jurisdicció que tenia el sobirà d'aplicar la justícia per si mateix o per les persones que delegava) de la parròquia.

Santa Maria i Sant Marc és una església d'origen romànic del segle XII, va ser reformada els segles XVIII amb uns nous absis i nau. Al seu interior hi ha indicis arqueològics d'un mausoleu romà del segles III i IV de la nostra era.

El temple romànic que podem contemplar, sembla que es va edificar en la segona meitat del segle XI, sobre altres edificacions anteriors. De fet en el sector nord-est es conserva encara un fragment de mur que podria pertànyer al segle IX. En el segle XVIII, tal i com consta en la data de 1712 adscrita sobre la porta, es va refer el temple, però mantenint gran part dels seus elements romànics.

La planta és d'una sola nau rectangular originàriament acabada en un absis semicircular modificat el segle XVIII per un absis trapezoïdal.

Està coronat per un campanar d'espadanya  de dos ulls amb arcs de mig punt.  En aquest campanar, trobarem dos caps esculpits de manera molt tosca, símbol romànic, que bé podria representar a Déu Pare a les alçades. De la part exterior també podríem destacar les restes de l'absis romànic (només la base) que es veuen. 

La porta d'accés actual és del segle XVIII, si bé és creu que l'original estava en el mateix lloc. Al seu costat, encastada en el mur, trobem una pica beneitera.  

A l'interior trobarem un petit cor i la base de l'altar romànic amb un petit *reconditori destinat a guardar les relíquies, així com un retaule policromat del segle XVII, que representa la vida de Santa Maria. 

L'absis estava decorat internament amb pintures murals, de les que es conserven una cinquantena de fragments en el dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional d'Andorra. Aquests fragments es van trobar en la base dels murs, entre el terra del segle XVIII i l'original romànic. 

A l’interior de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp trobem un bonic cor de fusta, antigues caixes, un armari i un banc, segurament del segle XVIII.  

L’església de Santa Maria i Sant Marc d’Encamp està catalogada com a Bé d’Interès Cultural.  

Una joia del romànic que desgraciadament no vam poder visitar per dintre. 
 
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada