Visitàvem l’església de Sant
Pere de Serrateix actualment pertanyent a l’Ajuntament. Actualment és un edifici
força ben recuperat i que només per certs indicis notem la seva antiga utilització
com església.
L'existència dels documents de
consagració de dues esglésies (l'any 977 i el 1126), dedicades a Santa Maria, i
l'existència de les restes de l'església preromànica de Sant Pere de Serrateix
han fet creure que hi havia dues esglésies en època anterior a la romànica:
l'església de Sant Pere seria la parroquial, l'única que es conserva d'època
preromànica.
Estudis recents han demostrat
que l'edifici de l'església de Sant Pere correspon a la primera església del
monestir, dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Urbici, consagrada el 3
d'octubre del 977 i que conservà la titularitat de Sant Pere; aquesta mateixa
església consta que era la parròquia quan als segles XI-XII es construí la nova
església del monestir sota l'advocació de Santa Maria.
Al fundar-se la nova església
monacal, Sant Pere passà a dependre del monestir quedant però com església
parroquial. Aquestes funcions les mantindria durant tota l'Edat Mitjana i
Moderna. Al llarg dels segles XVII i XVIII hi va haver enfrontaments entre
l'abat i el bisbe pel control d'aquesta església.
Al segle XVIII s'hi varen fer
obres menors: arranjament de la teulada, la volta i l'altar; en aquest segle ja
només hi havia un sol altar i l'església havia perdut les dues naus laterals i
els corresponents absis de l'església preromànica.
A mitjan segle XIX l'església
ja no s'utilitzava com a tal. El 1899 l'Ajuntament cedí el monestir al bisbat
de Solsona i aquest li entregà "la
antigua y derruída iglesia de S. Pedro de Serrateix" per a
instal·lar-hi l'escola i la casa consistorial.
L'edifici, transformat en
habitacle, passa força desapercebut com a construcció religiosa: la primera
església de Sant Pere de Serrateix està actualment amagada per les
construccions efectuades en l'edifici per tal de condicionar-lo com a habitatge
i forn de pa.
Segons dades l’edifici era de planta
basilical composta de tres naus paral·leles de d’idèntica llargària, bé que les
laterals eren més estretes.
Els arcs eren de ferradura.
Els absis de forma rectangular formaven una capçalera triple i carrada.
De l'antic edifici resten,
englobats dins la construcció moderna, el mur de tramuntana, una part del mur S
amb restes de finestrals, les arcades de separació de la nau central amb la nau
N i les façanes de llevant i de ponent, força transformades però amb elements
destacables com dos arcs i alguns finestrals.
L'aparell originari de
l'edifici és a base de carreus de mides petites, molt ben desbastats i
escantonats, que es disposen en filades regulars i lligats amb morter de calç.
Sembla correspondre a una obra
del final del segle X, tot i que remodelat al segle XI.
Un edifici reutilitzat en
temps moderns i salvat de la ruïna malgrat hagi perdut els propòsits de la seva
construcció: ajudar a la salvació de les ànimes pecadores.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia. M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada