En la nostra estada estival a la
estació d’esquí de sant Joan de l’Erm, no som practicants de l’esport de la
neu, visitàvem les runes de el santuari de Sant Joan de l’Erm vell ( 1704
m.alt.)
Sant Joan de l’Erm vell és, a
peu, aproximadament a 1 h.-1 h.30’ del refugi de la Basseta. Un passeig
admirant la naturalesa i una vegada arribats és un bon mirador per fotografiar
la vall de la Ribalera.
Està situat en la pista a
Montenartró, en el vessant del Pallars Sobirà, en l'antic camí públic que
unia les dues comarques.
Etimologia: Tot i que
un Erm es una terra sense cultivar un camp abandonat o un lloc semidesert
i àrid amb vegetació esclarissada, el significat en aquest cas pot
ser poètic o simbòlic. Així un erm es pot referir a un lloc solitari i
desolat. A l’edat mitjana també es referia a un lloc llunyà i aïllat on es
retiraven ermitans o ascetes per fer vida meditativa religiosa, allunyats de
les temptacions mundanes.
La menció més antiga que es
coneix de Sant Joan de l’Erm data de 1493. En Pere Tragó, notari del vescomtat
de Castellbó, en el seu Spill manifest de
totes les coses del vescomdat de Castellbò esmenta aquest santuari dins del
quarter de Tirvia, al terme de la Ribalera, a tocar del quarter de Castellbó.
Amb tot, hi ha indicis ferms
per creure que l’indret fou un lloc de pas important entre les valls de la
Noguera Pallaresa i el Segre des de força segles abans. Per tant és molt
probable que hi hagués alguna mena de construcció de culte i allotjament
anterior al segle XVI.
No sabem del cert a quin
domini eclesiàstic pertanyia, però per la proximitat podria ser Sant Serni de
Tavèrnoles, potser una primera església va formar part d’una de les tantes
comunitats monàstiques que van passar a formar part de Sant Serni el 914.
El vescomte d'Urgell, Guillem,
senyor de Castellbò, li fa ja donacions el 994. És tradició que el 1208 el
vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Greal, que abans es guardava a
Besiers.
Tot i que hom ha suposat uns
orígens medievals per al santuari de Sant Joan de l'Erm, no hi ha documentació precisa
d'aquesta època que en parli d'una forma indiscutible.
Un altre esment que es coneix
de l'hospici data de 1519, i fins a la seva destrucció conservà la seva funció
d'hospital i lloc d'acolliment. El santuari era administrat
pel cabiscol de la col·legiata de Castellbò i el batlle i els
regidors de la vila.
L'església es va reedificar al
segle XVII i tenia una gran casa i hostals a l'entorn que formaven com un
carrer pel mig del qual passava l'esmentat camí ral antic, actualment una pista
de terra. En tenien cura un sacerdot i donats, i els darrers temps, una
família.
Malauradament aquesta manca
d’informació anterior ja que la major part pertany al segles XVIII, XIX i
primera meitat del XX. L’església havia arribat a tenir tres altars a cada
costat de l’altar major, presidit per la talla romànica del Sant.
El 1905 annexes a l’església,
hi havia les dependències destinades a allotjament. Estaven distribuïdes en dos
edificis, de dues plantes, allargassats i amb un ample patí o corredor al mig.
L’edifici del costat de
l’església estava destinat tot ell a habitacions, més senzilles les de baix,
més bones les del primer pis. L’altre edifici tenia algunes habitacions a la
primera planta. A la planta baixa hi havia la carnisseria, el forn de pa, el
celler, magatzems, una botiga de queviures, estables, la cuina i el menjador.
Els dos edifics estaven
comunicats per una mena de balcó. En total l’hostatgeria comptava amb unes 40
habitacions.
Actualment només queden restes
d'edificis en ruïnes. Les restes més significatives són d'una façana on s'obre
una porta en arc de mig punt.
Tot i l’incendi provocat que
el va destruir el 1935, l’antiga hostatgeria de Sant Joan de l’Erm encara
mostra part de la seva grandiositat. No tornà a ser reconstruït al mateix
indret. Va edificar-se Sant Joan de
l'Erm Nou a cinc quilòmetres de distància.
El 22 de juliol de 1938, a les
muntanyes properes hi va haver una batalla sagnant de la guerra civil, la del
Baladredo. Van morir uns 440 soldats. En el lloc de Sant Joan de l’Erm hi hagué
una posició d’artilleria.
Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
Molta història certament una
mica incerta per les dades trobades, però les runes dels edificis mostren la
seva important missió d’atendre als viatgers.
Tal com sembla creure aquesta
església, santuari, alberg, refugi, hostal o hospital havia de ser construïda,
edificada i reconstruïda en diverses ocasions.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada