dimecres, 20 de novembre de 2013

SANT PERE DE SEDRET. TOR DE QUEROL. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA.

Visitàvem en una de les nostres caminades les runes del poble de Sedret  (1.208 m). Ara només hi viu una família.

 
L’any 862 s’anomenava villa Settereto, i des del s. XIII, Sant Pere també s’associà a Llinars.

Sedret és un poble del municipi de la Tor de Querol, a l’extrem de la morena terminal del riu d’Aravó (o riu de Querol, afluent per la dreta del Segre) on la vall entra en la plana.

 
És prop del terme de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), i el 1860 la seva pertinença encara era discutida entre els estats francès i espanyol. Existia ja el 980, i el 1312 era ja parròquia.

L’església de Sant Pere de Sedret, prop d’Iravals, és del segle VIII, i aviat foren importants les fortaleses de la torre Cerdana, de gran valor estratègic, i el castell de Querol, que havia d’esdevenir centre de la vall.

 
La de la Tor de Querol perdé importància davant la fundació de Puigcerdà (1177) i a la llarga fou derrocada. Hi havia ja aleshores els nuclis d’Iravals, Sant Pere de Sedret, la Tor de Querol, Sàlit, Riutés, Quers, Cortvassill, Querol, Porta i Portè.

Jaume I atorgà els primers privilegis del boscatge de Campquerdós a tota la vall el 1257, ampliats el 1366. Joan I establí el govern municipal de la vall (tres cònsols elegits anualment), que perdurà fins a la Revolució Francesa.

En aquesta època, Querol i Portè eren importants centres ramaders, Porta s’havia especialitzat en els molins de farina i la Tor de Querol era el principal centre agrícola.
 

Avui en dia a Sedret només hi trobem els vestigis d’un antic poble i parròquia. Resten només pedres, bigues corcades i matolls que envolupen  majoritàriament el recinte del que antigament fou un poble.

El temps mana per damunt dels desitjos dels humans.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur. 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada