Visitàvem en una de les
nostres caminades les runes del poble de Sedret (1.208 m). Ara només hi viu una família.
L’any 862 s’anomenava villa
Settereto, i des del s. XIII, Sant Pere també s’associà a Llinars.
Sedret és un poble del
municipi de la Tor de Querol, a l’extrem de la morena terminal del riu d’Aravó
(o riu de Querol, afluent per la dreta del Segre) on la vall entra en la plana.
És prop del terme de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), i el 1860 la seva pertinença encara
era discutida entre els estats francès i espanyol. Existia ja el 980, i el 1312
era ja parròquia.
L’església de Sant Pere de
Sedret, prop d’Iravals, és del segle VIII, i aviat foren importants les
fortaleses de la torre Cerdana, de gran valor estratègic, i el castell de
Querol, que havia d’esdevenir centre de la vall.
La de la Tor de Querol perdé
importància davant la fundació de Puigcerdà (1177) i a la llarga fou derrocada.
Hi havia ja aleshores els nuclis d’Iravals, Sant Pere de Sedret, la Tor de
Querol, Sàlit, Riutés, Quers, Cortvassill, Querol, Porta i Portè.
Jaume I atorgà els primers
privilegis del boscatge de Campquerdós a tota la vall el 1257, ampliats el
1366. Joan I establí el govern municipal de la vall (tres cònsols elegits
anualment), que perdurà fins a la Revolució Francesa.
En aquesta època, Querol i Portè
eren importants centres ramaders, Porta s’havia especialitzat en els molins de
farina i la Tor de Querol era el principal centre agrícola.
Avui en dia a Sedret només hi
trobem els vestigis d’un antic poble i parròquia. Resten només pedres, bigues corcades
i matolls que envolupen majoritàriament
el recinte del que antigament fou un poble.
El temps mana per damunt dels
desitjos dels humans.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada