dilluns, 4 de novembre de 2013

SANTA EULÀLIA DE PI. BELLVER DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA

Visitàvem el poble de Pi (135 habitants censats 2011) situat a 1.080 m. d’alt., és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Bellver de Cerdanya.
 

Els límits geogràfics del terme són, majoritàriament, donats per accidents geogràfics. Pel sud delimita amb el cim de la serra de Cadí i pel nort amb el riu Segre. A llevant i a ponent s'estenen sengles serres que formen la vall de Pi. Al SW de la vila, corre per l’esquerra el torrent de Pi, afluent per la esquerra, del Segre que neix sota el serrat de la Muga i aflueix al seu col·lector davant Prullans.

Té els barris del Pedró i del Raval; de la seva església parroquial (Santa Eulàlia) depèn la de Nèfol, lloc amb el qual formà un municipi al segle XX.  

L'església de Santa Eulàlia, situada en el centre del poble, és romànica del segle XII, sota l’advocació de Santa Eulàlia. En l'any 1003, en el testament de Bernat, vescomte de Conflent, apareix citada per primera vegada. Formava part del pagus Tollonensis ( Santa Eulalia fundata in villa Pino).
 
Durant l'edat mitjana va ser una senyoria que abastava els nuclis que componen la parròquia de Pi, és a dir, Cortariu, Nèfol i el desaparegut poble de Gallissà. 

D'aquest primer temple no ha perviscut res. Posteriorment, a finals del segle XI o principis del XII, es va bastir un nou temple, profundament modificat. Es va construir amb una sola nau, probablement capçada a l'est per un absis semicircular, que va ser substituït per un de rectangular.  

Al voltants l'any 1775, tal i com s'indica en el la llinda de la porta d'accés  s’amplia notòriament fent desaparèixer l’absis. Hi ha traces de l'edifici romànic a les parets laterals, on hi ha restes, tapiades, de l'antiga porta. 

 
També han estat eliminats els contraforts ja que estaven molt malmesos, i aquests s'han substituït per una caseta al costat, que fa la mateixa funció. Ja què és molt petita, només hi cap una volta de canó. 

Església construïda amb pedra, d'una nau, i capelles laterals. Volta de canó apuntat amb llanterna. Rere cor de fusta. 

Portalada amb llinda als peus de l’edifici amb la data de 1775, i amb òcul superior, orientada a ponent.  

També en aquest sector s'alça la torre de campanar, que com la resta del temple ha resultat molt alterada, veient augmentada la seva alçada i cegades les finestres originals. 

 
Poc després de finalitzar la construcció de l'església, es va adossar un porxo o atri al costat sud. Aquest va ser cegat posteriorment i només resta visible una petita porta adovellada en el sector de ponent. Cal pensar doncs que inicialment la porta d'accés es trobava en el mur sud, protegida per aquest porxo. 

Un poble molt ben arreglat i amb noves construccions i d’antigues per admirar. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada