SANT FRUCTUÓS DE MÚSSER. LLES DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

Músser és un poble (51 hab. 2009), situat a 1.305 m alt., damunt la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell. Segons la parla popular també s’anomena Mussa. Suposem a causa d’alguna grafia o forma de enraonar el nostre idioma en el sector on és situat. També trobem dita variació en Arànser i Aransa.

 

Visitàvem Músser un dia a la tarda i la seva impressionant panoràmica ens obrí els ulls meravellats per la seva bellesa. La visió del Cadí a la nostra esquena i a davant les pirinenques muntanyes frontereres amb Andorra ens omplia d’admiració. En contrast amb altres pobles de la nostres contrades; la vida és visible, però lluny de les noves construccions cerdanes; és l’autentica vida d’un poble dedicat a la ramaderia i el seu aprofitament lleter. Les vaques van passar camí de l’estable al ser guardades a la vesprada.

Consultat el diccionari Alvover-Moll ens dóna aquesta explicació etimològica del nom: segurament d'origen preromà; apareix escrit Munciar en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, i Meyer-Lübke el posa entre els derivats formats amb el sufix ibèric -ar (BDC, xi, 5). Segons Manuel Bofarull i Terrades en el seu llibre “Origen del noms...” el relaciona amb el basc i la definició seria “vall i aigua” . Certament el córrer de l’aigua era evident a les nostres oïdes durant la volta per conèixer aquest indret situat a la Cerdanya però separat per poca distància de l’Alt Urgell.

L’església parroquial romànica de Sant Fructuós, o també Santa Maria de Músser és esmentada en l’Acta de Consagració (839?- s. X)) de la Catedral d’Urgell (Munciar). També i en documents posteriors dels s. XI i XIV. Formava part del pagus Baritensis. Es troba ubicada dins de l'entramat medieval de la població. L’antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbò.

 

Edifici de planta rectangular, amb una sola nau amb volta de canó. A llevant hi ha la capçalera d’absis semicircular, posteriorment sobrealçat,  precedit d’un arc presbiteral. La volta actual és de rajola de ceràmica. La façana absidal està dividida en cinc panys per quatre lesenes que des del basament pugen fins al fris, format per parelles d’arquets cecs. En mig de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada lleugerament desplaçada del centre. Tota aquesta part està datada del segle XI.

La porta d'entrada situada a migdia dona a un carrer del poble. Consta de tres arquivoltes de pedra granítica de secció rectangular, menys la primera treballada en forma de bordó de quart de cercle, pertany al mateix tipus que les portes laterals de la façana de la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell, segurament de mitjans segle XII. En l'arc hi ha incisa i pintada de vermell la inscripció: I DE MUSSA RESTAURADA 1958.

A la façana de ponent s'hi va aixecar en època posterior un monumental campanar de torre de planta gairebé rectangular i coberta piramidal.

L'interior de la nau és adornat amb pintures modernes que representen escenes de la Creació. Són olis al fresc d' Aurora Altisent i Balmas, pintats a l'any 1960.

El temple és adossat a altres construccions i  per la porta del mur dret s’accedeix al cementiri per veure l’absis.

Hi ha dues curioses piques beneiteres fixades a banda i banda de la porta d'accés a l'interior de la nau, d'uns 40 cm de diàmetre, que en la part central presenten uns rostres molts rústecs esculpits a la pedra. Semblaria ser una obra escultòrica romànica del segle XI. També hi ha una pica baptismal.

Al Museu Diocesà d'Urgell es conserven un rentamans d'aram (s. XVII) i una matraca de fusta (s. XVIII).

A la porta d’entrada un document, de 26/07/2013, ens informa la negació d’una subvenció de la Diputació de Lleida, per reparar els danys de la teulada, ja mig caiguda, contestada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L'alcaldessa ha explicat que "el més urgent és assegurar que no continuarà caient". Espera rebre una resposta en les pròximes setmanes sobre la nova petició que ha fet i és optimista i creu que podrà encarregar la reforma abans de l'hivern. Nosaltres, en novembre, en vist dita teulada sense reparar, sinó es realitza aviat l’obra l’hivern es ja present en els indrets cerdans, per que la neu enfarina algun cim de muntanya.

Seria una llàstima el deterioro de l’església i el mal que pugues causar-se a les pintures d’ Aurora Altisent i Balmas, nascuda a Barcelona l’any 1928, dibuixant i pintora. Es formà sota la direcció de López Obrero i de Ramon Rogent. Inicialment participà en nombroses exposicions col·lectives, i féu la seva primera individual el 1956. En aquesta etapa inicial realitzà algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc (decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA), i il·lustrà diversos contes. Des del 1972 s’ha dedicat quasi exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç cal·ligràfic minuciós i depurat. Bona mostra de la seva tasca són els dibuixos recollits a Cavall Fort o als llibres de visions barcelonines amb texts d’Alexandre Cirici Barcelona tendra (1974) i Botigues de Barcelona (1979). El 1984 publicà Salons de Barcelona amb texts de Josep M. Carandell i el 1992 participà, amb altres il·lustradors, en Mirall d’aigua: reflexos del port .

L’església de Sant Fructuós de Músser està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Per nosaltres va ser una tarda ben aprofitada, per conèixer un tros recondit del nostre país, i desitgem de tot cor es faci el convenient per a conservar, tant el patrimoni antic com el modern. Que no quedi tot en l’oblit, i en el moment de crisis de la nostra societat no ens faci perdre part de la nostra història.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia. M. Rosa Planell Grau.