dimarts, 1 d’abril de 2014

SANT JULIÀ DE TARTERA. DAS. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

Visitàvem el poble de Tartera i la seva església sota l’advocació de Sant Julià. 
 


Tartera (13 h. 2009) és un llogaret del municipi de Das, vora el límit amb el terme d’Urús, al centre del pla de Tartera. 

De la seva etimologia el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta petita definició.: desconeguda, probablement pre-romana. 

Es confirma la seva pertinença al monestir de Sant Miquel de Cuixà en el precepte de Lotari de l'any 958 i a la butlla del papa Sergi IV l'any 1011. Apareix anomenat Tartaria, en un document de l'any 958 (Abadal CC, ii, 97). 

És esmentada per primer cop a l'ACCU el segle X (Tartera). Formava part del pagus Liviensis
 
Dedicada primer a Julià, la va compartir amb sant Domènec a finals del segle XIII, més tard amb sant Llorenç i per fi novament a sant Julià.
 
 
Va patir a la fi del segle XII el saqueig de les tropes del comte de Foix i del vescomte de Castellbò amb tropes dels càtars. Se n'emportaren dos llibres, set samades? de vi i tota la vestimenta del capellà. 

La seva construcció està datada al segle XII. És l'única església amb dues naus de la Cerdanya. La nau més gran estava coberta en origen per una volta de canó que més tard es va reformar en arc ogival, carregant en tots dos costats sobre una filera d'arcs adossats per augmentar la resistència de forces. 

Sembla que la nau petita va ser afegida posteriorment, però totes dues van ser construïdes el segle XII. Els absis són tangents i de diferent alçada, d'acord amb la inclinació de la teulada.
 

L'altre nau de dimensions més reduïdes, tant en llargada com en amplada, es troba adossada al costat nord de la principal.  

Estan cobertes a dues vessants allargant-se al costat nord per cobrir la nau petita, la volta d'aquesta és de quart de cercle, existint un gran arc en la comunicació entre ambdues.  

Cada nau té un absis semicircular coberts amb volta de quart d'esfera i cadascun amb una petita finestra enmig del tambor. 

La porta d'entrada de la nau principal és petita i està situada al costat nord en l’espai que no entra en contacte amb la nau secundaria. Té dos arcs en degradació (arquivoltes) sobre impostes aixamfranades i la nau més petita tenia una altra porta d'entrada que es troba tapiada. Hi ha restes d'un possible porxo que aixoplugava l'entrada.

La façana de ponent és cega i coronada amb un petit campanar d’espadanya.
 


Sant Julià havia estat església parroquial, si bé, a l'actualitat resta sense culte. Pertany a la finca particular de Ca l'Alier.  

Com ens agraden les esglésies que conserven al voltant el cementiri dels seus feligresos. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada