dissabte, 5 d’abril de 2014

SANT JAUME DE NAÜJA. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA. 

Visitàvem Naüja, (en francès Nahuja), un municipi que administrativament és una comuna pertanyen actualment al departament dels Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent, i del cantó i de la rodalia de Sallagosa.


Naüja és un dels municipis més petit de l’Alta Cerdanya, (5,60 km2, 1.305 m alt, 74 hab.2009). Situat a la baga, als darrers contraforts septentrionals del Puigmal, des del pla del Lloser, a l'est, fins al pla de Medes, a l'oest. És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre per l'esquerra. El terme és molt accidentat. 
 

L'economia és basa en l'agricultura, la majoria del conreus són de prats i farratges, i menys de cereals (blat) i d'hortalisses. La ramaderia de bestiar boví té importància. En procés de despoblament des del 1866. El municipi no ha estat afectat pel boom turístic i de residència secundària de la Cerdanya.

El diccionar Allcover-Moll ens dóna aquesta definició etimològica.: segons Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 4, d'origen pre-romà derivat amb el sufix -egia; la forma que apareix en l'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell és Anaugia. Cal relacionar aquest nom amb l'altre topònim català Sanaüja (La Segarra), que sembla esser el mateix amb l'article sa. Segons dades franceses la definició etimològica és un xic diferent.: Igual que molts altres pobles cerdans, l'etimologia no és clara. El sufix -uja, que es troba sota la forma -eja com Osséja seria Ibero-basc i sembla significar "dalt". El significat del primer element (Ana) és desconeguda.  

A l’ACCU de l’any 839 és citat com a Anaugia. Després del segle XI s’esmenta Sanaugia castrum (1011) en una bulla del Papa Sergi IV, castrum Sanugia (1013) i la dotzena casa Anauga (1122) o Forcia de Anauga (1183). 

L’any 1177, surt esmentada en un document, de la construcció de la vila fortificada de Puigcerdà pel rei Alfons i de Catalunya i Aragó, en la que es menciona que un cert Bernat de Naüja esdevé el seu vassall.
 


L’any 1183 el rei autoritzà a Galceran d’Urtx a construir una fortalesa de la qual no s’han trobat restes. 

Al s. XII pertanyia als Urtx. En endavant, als Naüja sota la sobirania dels vescomtes de Cerdanya. Després passà a mans reials fins a la Revolució Francesa. Fins al 1790 va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa).

Al poble destaca l'església parroquial de Sant Jaume, amb pintures al fresc del s XVII. D'origen romànic, va ser modificada als segles XVII i XVIII. Va suprimir-se l’absis semicircular i va obrir-se un nou portal. Al portal de l'església hi figura la data 1757, data en què es podrien haver acabat les obres. Aquesta segona reconstrucció va ser força important, i només sembla haver-se conservat part del mur meridional original. 
 

L'edifici és d'una sola nau amb tres capelles laterals, i està rematada per un campanar d'espadanya amb obertura per a una campana. 


La decoració interior té diversos elements d'interès. Comprèn dues taules gòtiques pintades, de començaments del segle XVI, que havien format part de l'antic retaule de l'altar major (1743?) i representen dues escenes de la vida de sant Jaume el Major i dues de la de sant Jaume el Menor. L'actual retaule de l'altar major és una peça de 1759 (o 1747, segons altres fonts), d'una factura gòtica una mica ingènua. Destaquen també el retaule del Crist, una obra igualment del 1759, i dues marededéus, una de sedent (segle XIII o començament del XIV) i una altra dedicada al Roser, del segle XVIII. La decoració es completa amb una pintura mural mostrant els Apòstols, suposadament del segle  XVII.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada